M'acabo d'assabentar que el rellotge biològic que portem a dins, no només depèn de les coordenades longitudinals -és a dir que necessita adaptar-se si ens desplacem a l'est o a l'oest de la zona horària a la qual el tenim acostumat (el famós «jet-lag»). Un recent viatge a Estocolm (Suècia), m'ha ensenyat, que també està sotmès a la diferent durada del dia, segons ens trobem a l'hemisferi nord o sud del planeta. Com més ens acostem al pol nord, on els dies s'escurcen dramàticament a l'hivern, mentre es fan interminables a l'estiu, més d'hora necessitem descansar. És a dir, el cos ens demana relaxació tres o quatre hores desprès de l'ocas, amb independència de l'hora en què aquest succeeix. Serà aquest el motiu pel qual els dies laborables comencen tant d'hora als països que amb tanta admiració anomenem «desenvolupats»? Perquè si fos així, ja podem plegar d'intentar d'adaptar-nos-hi. No podem anar contra la nostra pròpia naturalesa, com la CUP ens acaba de tornar a demos?trar.

Una altra descoberta feta a «La Venècia del Nord», ha estat el «Vasamuseet», un museu que rep quasi un milió i mig de visitants l'any i que els suecs han construït al voltant d'un dels fracassos més grans de la seva història. El Vasa és un vaixell de guerra, el més gran de la flota sueca, que fou construït per encàrrec del rei Gustau II Adolf, entre 1626 i 1627. Però sembla que el Rei tenia molta pressa i que va voler col·locar massa canons a la seva panxa (64), de manera que el dia que salpava de les drassanes de Skeppsgården, es va enfonsar després d'un viatge inaugural de poc més de 500 metres, perquè les salves que disparava per saludar els milers de suecs que presenciaven la seva avarada el van escorar fins al punt de no poder-se recuperar. Quasi 350 anys més tard, els suecs l'han tret de les poc profundes aigües del port per exhibir-lo, extraordinàriament ben conservat, tot convertint-lo en un èxit sense precedents: quin altre museu del món, que s'ha construït al voltant d'un sol objecte d'exhibició, rep tants visitants a l'any? I més tenint en compte, que «la peça» exhibida simbolitza tot el que avergonyeix un poble ...

Qui sap si d'aquí a 300 anys, el poble de Catalunya també de?dica??rà un museu a un dels fracassos més importants en el seu camí cap a la llibertat: una formació minoritària que ha tingut a les seves mans la possibilitat de donar un impuls definitiu a un procés sotmès a moltes, moltíssimes pressions que amenacen d'enfonsar-lo; una formació que, com el rei suec, ha acabat imposant els seus propis interessos per sobre del sentit comú i del respecte a les regles democràtiques imprescindibles per mantenir el vaixell de la democràcia a flotació.