M'assabento per un article de l'Albert Soler que a les xarxes socials estan linxant la CUP per haver votat no a la investidura de Mas. Ho pregunto a amics i coneguts que són a les xarxes (fa uns mesos que jo ja no hi sóc) i, efectivament, m'expliquen que els estan dient de tot. No m'estranya: és només un altre desplegament de la violència 2.0 de la qual he parlat centenars de vegades. Podem estar més o menys d'acord amb l'actuació de la CUP, això és igual, però no ens hauríem de permetre de cap manera tolerar insults i amenaces cap a ningú. Ho he dit i redit i ho repetiré fins a l'infinit: ens agafem aquests linxaments públics massa a la lleugera. No és cap anècdota, no és cap nimietat i no fa cap gràcia. És violència. Si algú no està d'acord amb l'actuació de la CUP, que expressi la seva opinió -amb respecte, sempre- i que no els voti mai més. Però si de veritat volem ser democràtics i civilitzats, no hauríem de fer res més que això. Fa uns mesos un periodista d'un diari digital alternatiu va escriure a Twitter: «Si no acceptem les regles del joc, malament». Com a regles del joc es referia a l'insult i l'amenaça. Això ho deia, em repeteixo perquè no vull que se us escapi, un periodista. Jo ho veig completament al revés: malament, molt malament, si acceptem tot això com a norma.
Fa quatre mesos que no sóc a les xarxes socials i la veritat és que no les trobo a faltar. Em sento més lliure i llegeixo més. També llegeixo més el diari i ara llegeixo les notícies que m'interessen (m'adono que abans només llegia una espècie de resum de premsa popular). Si en algun moment tinc un petit atac d'enyorança només he de mirar el Facebook d'algú que s'ofereixi amablement a deixar-me fer-hi un cop d'ull per veure de seguida que no m'estic perdent res: vist de fora i amb distància només hi veig tot de persones intentant demostrar que són els més enginyosos, els més ben informats, els més feliços i els qui tenen els ?pensaments més profunds del món. Però sobretot són les situacions com la d'aquests dies amb la CUP que m'acaben de convèncer que deixar les xarxes ha estat un encert.
Estic segura que existeix un ús sensat de les xarxes socials. El que passa és que segurament encara no en sabem prou -i, mentre no el trobem, prefereixo no ser-hi. Però el podem trobar: es tracta de trobar el límit entre l'ús i l'abús. De no fer-les servir com a substitut d'una vida social de qualitat. De construir una espècie d'ètica de les xarxes que hauria d'incloure coses com ara no divulgar notícies falses ni dubtoses, per exemple. I, sobre?tot, de no tolerar desprestigis, insults, ni amenaces cap a ningú, mai, sota cap concepte. Perquè els desprestigis, els insults i les amenaces ens allunyen a la velocitat de la llum de la civilització que tenim i que ens ha costat tant de ?construir. I això no ens ho hauríem de permetre. Professors, filòsofs, polítics, educadors, pares i mares, artistes, periodistes, cantants de cuplet: fixem-nos en la violència a les xarxes socials i no la menystin?guem. És important.
