No sabeu bé la por que tenia de petit als Reis Mags, quan els meus pares intentaven que pugés a les carrosses jo plorava i cridava. Els tenia por, no sé ben bé per què. Potser perquè no em portaven mai els regals que volia, potser perquè la música estava massa forta, perquè la gent cridava molt o perquè el meu pare sempre m'ha dit que això dels reis és cosa antiga i poc saludable per a la democràcia -amb el pas dels anys vaig entendre que em parlava d'una altra mena de reis- però els tenia por. Això sí, sembla que tenia tanta por com uns quants alcaldes d'algunes ciutats Espanyoles, perquè s'ha de tenir molta por i poca vergonya per fer una bestiesa com aquesta.

Em refereixo a canviar o incloure tres REINES magues en una diada que no pinten res i diuen que ho fan en el nom del feminisme! I me'n ric. No sé el que passa últimament que molts que parlen en nom del feminisme fan coses que debiliten més el paper de la dona i ridiculitzen tota la feina feta per gent que ha lluitat de veritat, no només per les dones -només faltaria-, sinó per la igualtat, la igualtat entre tots -i totes és clar, no sigui que em titllin de masclista.

Però tornant al tema dels reis, reines i tot el circ, perdó, reines, reis i tot el circ -primer les reines que els reis- és curiós com els que han fet aquesta megainiciativa siguin alcaldes vinculats a Podem, que per cert li haurien d'haver posat "Podemas", en femení, collons! I dic que és curiós perquè, com sabeu -tot i que ara s'amaguen- Podemas ha sigut un partit directament vinculat amb el comunisme Veneçolà. I què té a veure, pensareu?, doncs no sé si té alguna a cosa a veure però em recorda molt un fet històric que em va explicar el meu bon amic Javier -Javiera en llenguatge podemita- un fet anomenat "La cabalgata roja o la cabalgata laica y republicana". La Cabalgata roja es va celebrar durant la Guerra Civil -1937- a València, quan el govern republicà es va traslladar aquesta ciutat. En aquell moment el president socialista Largo Caballero va decidir prohibir el dia dels Reis, en aquest cas no per masclista, sinó per religiós.

Les poques cròniques que existeixen i que en els darrers dies s'han publicat en diferents mitjans expliquen que pels carrers de València no es van poder veure els Reis Mags sinó que el que corria aquella tarda eren pancartes amb lemes polítics, unes quantes amb la figura de Stalin i un home representant un soldat Rus. Una meravella. La llibertat. Entre uns i altres, aquell any ni un sol nen Espanyol va tenir una diada de Reis normal ni màgica com hauria de ser. Sé que res té a veure l'època i el fet, bé, potser el fet, sí. Implantar una idea "política" en un dia com el de Reis és, si més no, equivocat. Queda feina per fer i encara ens falta lluitar molt per la igualtat, però així no. Els Reis Mags són els Reis Mags i no reines, com Galatea és Galatea i no Galateo, la befana italiana és una senyora i no un senyor. El que encara no he entès és per què tant de rotllo reivindicatiu quan després per fer de rei i ara també reina Baltasar i Baltasara trien gent de pell blanca. (No dic blancs, no sigui que algú s'enfadi...)