No hi ha dubte que en política mai no es pot ser massa categòric, però a hores d'ara sembla molt complicat que Mariano Rajoy pugui continuar a La Moncloa. Fa temps que vaig escriure que aviat sorgiria una nova fornada de lideratges i a Madrid estem a punt que passi una cosa semblant a la de Catalunya.
Molts varen criticar quan a Itàlia es va nomenar a dit Mario Monti. A casa nostra anem pel mateix camí. Sense anar més lluny el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha reclamat un independent per iniciar aquesta nova etapa. És evident que cal una llei electoral com el pa que mengem i possiblement d'ara endavant ja no serà tan important saber qui encapçala una candidatura, atès que en el moment de conformar governs en el nostre país no se'l té gaire en compte. A Mas li ha succeït i ara li toca el torn de Mariano Rajoy.
Difícilment el PP podrà ?mantenir-se al poder. Va ser la força més votada amb escreix, però no té companys de viatge per formalitzar una majoria parlamentària. En els darrers quatre anys han estat ?incapaços, el president i els ministres, de cercar complicitats. No han volgut escoltar ningú i s'han cregut que eren els reis del mambo. I ves per on ara -si no se salven al darrer minut- se n'aniran a l'oposició, o bé hauran de tornar a convocar eleccions. Avui els populars ja signarien tornar a les urnes com a mal menor.
A partir d'aquesta setmana els conservadors començaran a perdre els papers. Han estat molt callats fins ara, però els Hernando, Cospedal, Villalobos i companyia tenen la llengua molt llarga i difícilment podran estar-se de fer declaracions agressives, sobretot contra els socialistes. Per cert, molt lamentables les manifestacions de la vicepresidenta de la cambra sobre els cabells d'un diputat de Podem. La senyora Cèlia Villalobos ha estat més de trenta anys vivint d'un càrrec públic, sense complir amb les seves obligacions, com es va demostrar al llarg d'aquesta ?legislatura, i encara té la confiança de Rajoy. Allò que hauria de preocupar a la diputada andalusa és la corrupció i els abusos de poder d'ella i dels seus companys i no pas la fila que pot fer un nouvingut a les corts espanyoles.
Sembla lògic que amb aquest panorama es convoquin unes ?noves eleccions. Pedro Sánchez ?intentarà arribar a la presidència, però difícilment es pot entendre amb tants partits diferents des d'un punt de vista ideològic i d'altra banda, segons com ho plantegi, el PSOE, pot patir una crisi d'unes ?dimensions molt considerables. Els socialistes han permès que ERC i el convergents gaudissin de grups propis al Senat i això ja ha rebut les crítiques dels barons territorials.
Ciutadans de moment està jugant bé les seves cartes, però té poc marge de maniobra. Els seus quaranta escons no són decisius, però han estat clau perquè Patxi López pogués arribar a la presidència del Congrés de Diputats. Albert Rivera podria decantar la balança, però els números no li surten. Per la seva part, Pabo Iglesias està molt concentrat a donar resposta a les inquietuds dels seus col·ligats que volen grups propis i això és pràcticament impossible. En aquests primers dies ha intentat fer contents només els seus, sense dirigir-se a la societat en general. Voldria un govern com a Portugal, però les seves relacions amb Sánchez ho fan complicat i més sabent que en unes noves eleccions Podem superaria àmpliament el PSOE. Tot plegat és tan complicat que fins i tot el Rei ha relliscat en no voler rebre la presidenta del Parlament, la qual cosa farà que ERC no vagi a les consultes, per primera vegada en aquesta etapa democràtica.
