Un suggeriment al nou conseller de Cultura

23.01.2016 | 00:00
Un suggeriment al nou conseller de Cultura

«Els "Europakonzert" han complert 25 anys, recorrent cada primer dia del mes de maig diferents països, ciutats i escenaris. Han estat a Espanya però mai a Catalunya»

El passat 1 de maig es van complir 25 anys des que el 1991 l'Orquestra Filharmònica de Berlín engegués una edició anual del seu Europakonzert o Concert per a Europa. Aquesta orquestra alemanya, una de les considerades dins del trio de les millors del món segons molts comentaristes musicals, els va crear de la mà i impuls del desaparegut Claudio Abbado. Un conductor o director d'orquestra que per a alguns afeccionats, entre els quals em trobo, ha estat un dels més desta?cats que hi ha hagut en els últims cent anys. I dic això sense menysprear una nodrida relació d'excel·lents directors, uns també morts, uns altres en actiu i rela?tivament joves i uns altres esperant la fi dels seus dies, atesa la seva longeva edat.
Els Europakonzert han complert 25 anys, recorrent cada primer dia del mes de maig, diferents països, ciutats i escenaris. Han estat a Espanya -en el Reial Monestir de San Lorenzo de l'Escorial (1992, segon dels concerts) i en el teatre Real de Madrid (2011)- però mai a Catalunya. El seu impulsor els va concebre en un moment en el qual part d'Europa, l'oriental, s'incorporava al món de les llibertats després de la caiguda del Teló d'Acer i ho va fer amb l'ànim d'afavorir la unitat cultural d'Europa com a bé social, d'una banda, i per l'altra per apropar les interpretacions de la cèlebre orquestra als amants de la música de fora d'Alemanya. Per això, el primer concert va tenir lloc a la sala Smetana, de Praga, amb un simbolisme sociopolític i geoestratègic immens en aquell temps. La capital txeca, per cert, va repetir el 2006 i el 2013.
Per aconseguir arribar a més públic que l'assistent a les sales de concerts, des del primer moment es va pensar en oïdors i televidents mitjançant un acord amb EuroArts. Això va deixar enregistraments en vídeo per a la posteritat, els quals fa uns mesos van ser posats a la venda a un preu molt raonable en una recopilació -en format DVD- de tots i cadascun dels 25 enregistraments anuals. Cal tenir present que fins fa pocs anys no existia l'encara jove Digital Concert Hall de la Filharmònica berlinesa que ara ens permet veure i escoltar en directe des de qualsevol lloc del món -per poc que l'usuari tingui bona connexió d'Internet- els concerts que se celebren a la seu de l'orquestra.
Al mateix temps que es va prendre la decisió d'iniciar aquest cicle de concerts anuals «europeus» es va haver de decidir la data. I es va triar el primer de maig, encara que no per les connotacions obreristes que té, sinó perquè va ser un primer dia d'aquest mes, el de l'any 1882, quan l'orquestra va ser fundada. De manera que el concert commemo?ra els aniversaris del seu naixement.
Com ja he esmentat, hi ha hagut 25 concerts, gairebé tots lluny de Berlín excepte tres: el 2000 i el 2014, a la sala de l'auditori berlinès i el 2007 en una nau d'una antiga fàbrica industrial. La resta ha recorregut llocs molt musicals i uns altres de no tant, uns de molt cone?guts i uns altres de menys. A més de Berlín i Praga, El Escorial, Londres, Meiningen, Florència, Sant Petersburg, Versalles, Estocolm, Cracòvia, Istanbul, Palerm, Lisboa, Atenes (2004 i 2015), Budapest, Moscou, Nàpols, Oxford, Madrid i Viena. I n'hi ha hagut en espais molt singulars, a més de l'esmentada nau industrial berlinesa: en el museu naval Wasa d'Estocolm, en el monestir dels Jerònims de Lisboa, a l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena i a la Sala Espanyola del Castell de Praga, entre altres «auditoris» habilitats per a l'esdeveniment.
Com que mai ha vingut a Catalunya, fa anys que quan les circumstàncies m'ho permeten he fet notar aquesta mancança a diversos responsables de Turisme i de Cultu?ra de les administracions de Catalunya i de Barcelona, així com d'alguna de les sales de concerts barcelonines, però les meves paraules no van despertar gaire entusiasme. I en un cas, la qual cosa és greu tractant-se de qui eren els meus interlocutors, aquests desconeixien l'existència d'aquests esdeveniments anuals.
Bé, doncs, ara que tot just hi ha nou ?govern a casa nostra em permeto dirigir-me des d'aquesta pàgina del Diari al nou conseller de Cultura per demanar-li que ?s'interessi per aquest temaÉ i intenti portar a la nostra terra un dels futurs Europakon?zerts. Crec, sincerament, que tant el país com els amants de la música que aquí vivim ens ho mereixem. I si ho aconsegueix, no només li ho agrairem, sinó que de ben segur que això també aportarà quelcom a la tan desitjada projecció exterior de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema