El maltractament és un calendari, vull dir una successió de paraules i fets.
En el seu quadre Unos cuantos piquetitos, Frida Kahlo va pintar la mala fi d'un afer complicat, bèstia i frenètic.
Kahlo, que també va patir violència a mans del seu marit, Diego Rivera, va ser la his?toriadora d'excepció d'un cas de violèn?cia de gènere que havia llegit a la premsa. El "presumpte" va manifestar sorpresa davant l'acusació judicial i amb una impressionant naturalitat va dir "Pero si sólo le dí unos cuantos piquetitos". Segons la premsa, van ser vint punyalades.
No hi ha res dolent a defensar-se d'una acusació penal. De fet, la seva última paraula ja il·lustra el panorama de la vida que va oferir a la seva dona fins a llevar-la-hi.
El quadre salva de l'oblit la mort d'aquella dona, però sembla evident que és bastant urgent que les dones facin un pas al costat molt abans que les coses es posin molt malament.
L'home camaleó ens faria un gran favor si es decidís a ser com és des del primer dia. Els sentiments humans són plàstics i de com?plexitat vastíssima i a vegades volem seguir vivint en el record de les hores d'embadaliment.
A més, preguntar a una parella en quin moment estarem al punt de mira o al fil de la catàstrofe és una conversa una mica difícil.
No sé si les dones disposem d'un òrgan específic per a la captació de l'odi però trobo que el seu esforç ha de consistir a simplificar. Així, si la nostra parella, que sembla incapaç de matar una mosca davant de veïns i companys de feina, ens crida quan s'enfa?da, ens controla una mica, o ens menysprea quan beu, el més prudent és marxar immediatament sense que se'ns mogui un múscul de la cara. En aquests casos, estarem davant d'un afer trist però en definitiva un capítol dins del petit món que és cada vida.
Kahlo va pintar el quadre després de conèixer que el seu marit li havia estat infidel amb la seva germana, Cristina. Va esquitxar de vermell la tela i el marc. La qual cosa és magnífica perquè va convertir els seus sentiments al roig en una obra d'art.
