En les modernes construccions polítiques dels Estats hi figuren sovint, en el nostre marc més proper, la proclamació com a principis bàsics de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. Com sigui que la història ha demostrat la complexitat i la dificultat de portar-les a la realitat és interessant observar què ha estat més difícil i què ha estat, senzillament, inabastable, per ara.
Encara que els tres principis són considerats bàsics cal reconèixer que la llibertat, inevitablement, és posada en el primer rengle, tothom considera que és a partir d'un marc de llibertats democràtiques que la societat canvia i es transforma. Ara que noves generacions lluiten per donar més incidència a aquest principi bàsic, ningú no oblida el raonar la necessitat de la llibertat com aquell aire que necessitem per respirar.
El segon principi, la igualtat entre tots els ciutadans, és considerat també bàsic i sovint es reconeix de difícil aplicació. Poques vegades veiem debats i interrogants sobre la llibertat, però ja en trobem alguns sobre l'exigència pràctica de la igualtat. Malgrat tot, els grans béns col·lectius en les societats modernes, com són la sanitat, l'ensenyament, la cultura, l'habitatge, el transport... s'asseguren per a tothom. Tot i que el debat polític ho presenta a través de la diversitat d'opcions de forma diferent, sovint es proclama que aquests béns han de ser a l'abast de tots.
En aquesta trilogia de principis, la llibertat i la igualtat són presents, tot inspirant pensaments i ideologies polítiques. Però en arribar al tercer principi, la Fraternitat, és fàcil adonar-se que sovint resta com un enunciat que necessita raonaments més enèrgics i profunds. La Fraternitat és un principi de la democràcia política moderna que vol fer d'una societat no solament un grapat de persones lliures i iguals, sinó que, a més, aspira que siguin capaces de compartir i d'estimar el que són i el que volen ser com a poble, com a comunitat, com a fraternitat. El discurs polític sovint es mostra retòric en anunciar la Fraternitat, perquè ens adonem que cal lluitar contra l'egoisme per accedir al camp de la compenetració, de l'intercanvi i de la generositat. D'altra banda, l'experiència demostra als països amb marc democràtic que l'ideal d'una societat justa i lliure necessita la llibertat i la igualtat, però que és el tercer element, la Fraternitat, el que obre la porta a una realitat realment nova.
En el debat polític quotidià s'argumenta sobre problemes que són a la vista, però a sota hi ha la situació dels tres principis que fonamenten tot l'edifici col·lectiu. És lògic que tractem de problemes immediats, però no hem d'oblidar els ideals -Llibertat, Igualtat i Fraternitat- que són els que empenyen a la transformació positiva de la societat.
