Les enquestes donen com a gran problema del país, per damunt de qualsevol altre, l'atur. Un atur que, malgrat l'augment dels contractes el darrer any, supera el 20% de la població laboral, i té menys contractats que en el darrer govern Zapatero.

Cal dir que el nou vicepresident de la Generalitat, el senyor Junqueras, responsable actual d'Economia del país, ha estat fins ara alcalde de la població amb l'atur més alt de la seva comarca, sense que hagi pogut modificar aquesta estadística. Cal dels partits polítics uns pactes que permetin, no ja crear llocs de treball, que és difícil, però sí afavorir-ne la creació. Mesures com treves fiscals als emprenedors. En àmbit estatal, és positiu el debat que els autònoms paguin impostos amb relació a la facturació, d'una forma gradual.

Vivim una situació d'interinitat política. Hi ha presidents i possibles presidents de Govern amb un temps de gestió que es preveu reduït. Els pactes a la Moncloa són difícils. I no sabem si tindrem eleccions. A la política catalana, la creació d'un nou partit per part de la senyora Colau pretén dominar l'esquerra. L'alcaldessa és l'actiu d'un partit que aspira a la Generalitat, i qui sap si a més poder. Però Colau no pot estar a tot arreu, i cal exigir-li una gestió. Dins el socialisme, hi ha el debat d'ajudar a la governabilitat, o viure en l'oposició. El socialista és un partit històric, supervivent de dictadures i guerres, la seva arma ha estat el pragmatisme per assolir millores ciutadanes.

En una època marcada per tanta utopia, una dosi de realitat i responsabilitat és necessària.