Què passarà després?
Jesús Domingo Martínez. girona.
En l´informe estacional de Perspectives Econòmiques Globals presentat pel Fons Monetari Internacional s´aprecia que a nivell internacional pesa molt la inestabilitat permanent a l´Orient Mitjà, la situació dels preus del petroli, o circumstàncies com la desacceleració econòmica a la Xina i la recessió al Brasil. Per això les perspectives per a Espanya, a més de falagueres, són molt meritòries.
Ara bé, en el que coincideixen tots els experts és que això no serà possible si la incertesa política es manté i no s´assoleix aviat una fórmula de Govern estable. Els deures per a aquest any estan fets, i els pressupostos aprovats donen un petit marge de maniobra en el curt termini, però convé tenir en compte que el 2017 les coses podrien ser molt diferents si no se segueix el camí emprès. És així que ens podem preguntar què passarà després? Tant a nivell de l´Estat com a nivell de Catalunya.
Sufragistes encara!
eulàlia isabel rodríguez pitarque. torroella de montgrí.
Fa poc he vist al cinema Sufragistas (2015), una pel·lícula britànica que tracta sobre la història del moviment feminista en la seva difícil lluita per l´obtenció del dret a vot de part de les dones. A través de la vida de les protagonistes el film és tota una lliçó d´història. Malauradament i ni que sembli impossible, moltes de les reivindicacions que aquelles dones feien encara són de total incompliment en multitud de països. I no només referit a la negació de poder votar, cosa que no ens afecta com a país, però sí en tants i altres aspectes com el fet, totalment constatable entre nosaltres, de la diferent remuneració per la mateixa feina feta per una dona comparada amb la de l´home, o en la valoració a través dels tuits que s´han fet sobre diferents líders o parlamentàries, pel simple fet de jutjar-les per com vestien o què podien aparentar, al marge totalment de la seva ideologia o simple dignitat personal.
Cal més català
a la justícia
josep m. loste i romero. portbou.
Ja seria hora que a l´Administració de Justícia es deixessin enrere les xifres ridícules de documents redactats en català. L´any 2014 només el 12,2% de les sentències judicials es van redactar en llengua catalana. Les dificultats per poder fer servir el català a la justícia preocupen el Consell d´Europa. El consell de dirigents d´aquesta institució va aprovar fer sis recomanacions, que són autèntics requeriments, a les autoritats espanyoles perquè resolguin «alguns problemes importants» i respectin la Carta Europea de Llengües Regionals i/o Minoritàries. En síntesi, que Europa vol, reclama més català a la Justícia. I atenció, perquè el requeriment no el fa una associació qualsevol, sinó que és el Consell Europeu, un organisme creat després de la Segona Guerra Mundial per vetllar pel respecte dels drets humans, qui exigeix més català a la justícia.
El sexe dèbil
raquel rico maríN. girona.
Roosh Valizadeh, promotor del moviment «neomasculinitat», defensa la legalitat de la violació en les propietats privades, i diu que d´aquesta manera les dones protegirien el seu cos de la mateixa manera que protegeixen el seu smartphone. Ara resulta que les dones són les causants de les agressions sexuals, es veu que per tenir vagina i pits es provoca el mascle, i que el respecte a la dignitat d´una dona queda anul·lat si es posen escot, faldilla curta o són amables. Bé, potser que hi reflexionem tots plegats.
Personalment he arribat a la conclusió que està clar que existeix el sexe dèbil, o almenys, una part d´aquest sexe ho és; i, precisament per això, s´ha de defensar, és dèbil. Han de crear moviments, proclamar als quatre vents la seva les seves consignes, fer-se visibles, aconseguir adeptes. Tenen por, és normal, jo entenc que vulguin aconseguir drets i protegir-se, l´ombra de la superioritat del sexe contrari, i la complicitat de la majoria del seu propi gènere, engoleix, a poc a poc, totes les conquestes aconseguides en el passat i els seus plans de futur.
He de donar les gràcies al sr. Valizadeh, ja que sempre havia apostat per la igualtat entre homes i dones, però ell i la seva lluita m´han obert els ulls. Hi ha tot un col·lectiu espantat, acomplexat i insegur, i ara, més que mai, es visibilitza. Dones del món, i també homes que no s´identifiquen amb aquest nou moviment, apiadeu-vos del sexe dèbil: l´home retrògrad. Deu ser dur sentir-se rei destronat, perdre el poder patriarcal, tenir la necessitat de sotmetre l´altre per poder mantenir un estatus que només existeix en el seu imaginari i ser incapaç de controlar els seus impulsos.
Assassinat del bisbe de Terol
Francesc A. Picas. la jonquera.
El 7 de febrer de 1939 va ser assassinat Fra Anselm Polanco, bisbe de Terol, als afores de Pont de Molins (Empordà). Empresonat a Terol al desembre de 1937, fou portat a Barcelona i després a un lloc de l´Empordà. Les tropes que comandava Líster, coronel de l´exèrcit republicà, assassinaren el senyor bisbe, abans de passar vençudes a França. Intentaren cremar el seu cos. Juntament amb el bisbe assassinaren Mossèn Felipe Ripoll, Vicari General de Terol, uns oficials i quaranta-tres soldats, presoners de guerra. Uns abominables crims.
L´exèrcit republicà rebia material de guerra de Rússia, pel port de Marsella i el dipositaven a les esglésies, llavors profanades, de l´Alt Empordà. A la retirada, feren explotar tot el material dipositat. Encengueren el dipositat al Castell de Figueres, que provocà gran destrossa a la Ciutat. També posaren foc al material de dins de l´església de Llers. L´explosió destruí quasi tot el poble i causà ferits. També feren explotar un magatzem d´Agullana que causà grans desperfectes al poble. Finalment, intentaren encendre el material dins del Santuari de Nostra Senyora de la Salut, però un fet providencial apagà el foc i no causà cap d´any a l´edifici.
Acabada la guerra les despulles del bisbe Polanco foren traslladades a Terol, on li han aixecat un respectuós Monument. Les despulles dels pobres soldats, recollides en els barrancs, foren enterrades al cementiri de Terrades.
