Es calcula que a l'Estat hi ha més de 600.000 prostitutes, 40.000 de les quals, a Catalunya. I que aquest «negoci» deplorable genera uns 7.000 millions d'euros cada any, per les màfies sense escrúpols i consentides i tolerades per uns governs que giren el cap i no persegueixen el seu delicte. Xifres esgarrifoses que l'advocada feminista Montse Fernández Garrido donava a conèixer dissabte passat en la «Jornada de ciutats lliures de tràfic de dones i menors per l'explotació sexual» al Palau Macaya de Barcelona. El fet és cruel i esgarrifós si escoltem la veu adolorida de Sonia Sánchez, exprostituta i autora del llibre Cap dona neix puta, quan confessa que en cada explotació i venda del seu cos (unes vint vegades obligades al dia) se sentia violada. Llavors, si això ho multipliquem per dies, setmanes, mesos i anys de la vida d'una prostituta, a quina xifra astronòmica arriba el patiment d'aquestes companyes de sexe i de classe privades del plaer lliure de gaudir dels seus drets d'un orgasme autènticament desitjat?

La prostitució és una violació encoberta i fins i tot protegida per totes les Lleis patriarcals i quasi universals comparable a totes les vexacions, humiliacions, tortures (com la cruel ablació del clítoris en els països africans i d'altres), maltractaments salvatges, assassinats... pel món mascle.

I per la justícia dels homes magistrats, per exemple quan el passat 15 de novembre del 2015 arribava la sentència del Tribunal Suprem -tots homes-, «varen revocar la sentència de l'Audiència i varen rebaixar les penes les condemnes als acusats perque jurídicament les dones es prostituïen perquè volien», segueix explicant Fernández Garrido.

En la cloenda de la Jornada del Palau Macaya del dissabte passat es va declarar que tots els més de 150 assistents tractarien de dissuadir l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, del seu projecte de legalitzar la prostitució-violació sota l'excusa de protetgir, econòmicament i sanitàriament, les treballadores del sexe. Perquè no és pertinent que precisament una dona amb poder i tan valenta i honesta no se solidaritzi amb la gent de la seva classe i del seu sexe sense abans escoltar la veu i les raons de per què les abolicionistes clamen per trobar altres mesures ?menys traumàtiques, físiques i psicològiques, per aquestes companyes de classe i de sexe, víctimes involuntàaries d'un abús i maltractament d'questa societat patriarcal i perversament masclista.

Aquest primer diàleg entre els partidaris i els opositors de la legalització podria comen?çar amb aquesta definitiva i tan senzilla pregunta formulada a qualsevol mare del món: A vostè li agradaria que la seva filla fos una prostituta? I escoltar la seva resposta.