Cartes

14.02.2016 | 00:00

Josep Roca, "Pistola", l'home dels 1.000 gols
Pere Espinet i Coll. exjugador de futbol i col·laborador del C.E. Anglès.
Si desplegueu qualsevol diari esportiu d'avui veureu que els golejadors són les perles més desitjades dels clubs de futbol. Hi ha una aferrissada lluita per aconseguir els seus serveis.
En Josep Roca, Pistola, l'home dels 1.000 gols, va néixer a la Cellera de Ter el 1935 i en el seu dia va defensar els colors del Cellera C.F. Anglès, Girona i Olot, entre altres. El diari esportiu El Mundo Deportivo li va atorgar el III i IV premi com a màxim golejador de la ?categoria les temporades 62-63 i 63-64.
L'especialitat d'en Pistola era la rematada de cap en què, amb la seva empenta i valentia, s'emportava tot el que tenia per davant. Ell i pilota, juntament amb els seus marcadors i el porter, entraven dins la porteria en un veritable espectacle digne de gladiadors. Més d'una vegada havia jugat amb algun dit del peu trencat després de fer jornal i mig a la feina.
Pistola, no sé si vas néixer massa aviat per a la pràctica del futbol, ni el preu que tindries ara mateix al mercat, però el que sí que puc dir-te és que els Ramos, Piqués i companyia se n'haurien vist un munt per marcar-te. El pànic escènic que infonies als teus contrincants amb la teva presència al terreny de joc segur que seguiria tenint efecte avui en dia.
Pistola, sé que estàs en bones mans i que et cuiden com un rei, i per molts anys així sigui.

La realitat de la nostra societat
guadalupe galisteo guinot. blanes.
Fa poc vaig sentir un comentari mentre comprava unes sabates: "Noia, crec que tancarem la nostra sabateria infantil, no venem per falta de nens". Llavors em vaig adonar que tenia tota la raó. Diàriament, observo pel carrer parelles amb un nen o nens, però se'n veuen moltes amb un gosset. Si comparem la piràmide demogràfica actual amb la de principis del segle XX, veurem que la d'ara és ?gai?rebé negativa, hi ha un baix nombre de naixements i hi ha molta població envellida.
Potser no en veiem les conseqüències actualment, però sí que les veurem en un futur.
Sé que una de les causes per les quals no es tenen nens és la situació econòmica o perquè suposa un gran compromís, però un nen no és un cotxe, ni una casa, que depengui dels diners que hi ha a cada domicili. Un nen és molt més que això i està per sobre dels diners, és una vida i fruit de l'amor entre un home i una dona i el que no puc entendre com a noia de 17 anys és que les parelles prefereixin un animal abans que un nen, ja que, segons elles, "un nen és molt car de mantenir". Doncs el que us vull dir és que un nen us donarà la vertadera felicitat i que l'home és el millor amic de l'home i no el gos. El gos és tan o més costós de mantenir i un nen forma part de tu, no és un a més a més per gastar, és el teu fill. Em vull dirigir a vosaltres, que abans de comprar un gos, penseu, el que voleu tenir és una mascota o un fill? Ja que segons el que observo, aquest mamífer està substituint-lo.
Sóc conscient que les persones que us trobeu en aquesta situació, quan ho llegiu, no hi estareu d'acord. Però el que no puc fer és no manifestar la meva opinió.

Em bull la sang
i em cau la cara
de vergonya
sandra figols.
Arran de les notícies relacionades amb l'abús a menors per part d'un exmestre em bull la sang i em cau la cara de vergonya. Molt de mal ja està fet i qui sap quants infants han conegut la por i s'han sentit en un món hostil per raó de la perversió d'aquest individu. Em bull la sang en pensar com algú pot deixar una empremta tan fosca i tan dura en la infància d'altres persones.
Com algú pot utilitzar la seva condició de mestre per perpetrar aquests fets? Com altres docents no ho denuncien? Com un equip ?directiu no protegeix el seu alumnat amb fermesa i quan pren una ?acció aquesta consisteix a allunyar ?l'indesitjable del seu centre ?sabent que acabarà en un altre? Em cau la cara de vergonya perquè estic en el món educatiu. Davant un cas així no hi ha d'haver peròs que valguin, ni benes prou fosques que ens puguin tapar els ulls, ni pors que superin les que devien sentir aquests menors quan es trobaven de cara amb aquest individu...
I els antecedents penals? Jo els he presentat dues vegades per ?treballar amb infants, una a Irlanda (ja fa uns anys) i l'altra als EUA, on a més, se m'han registrat les ?dades i les empremtes digitals. A ?Catalunya mai me'ls han demanat. Veure les cues de la gent, fa unes setmanes, per demanar-los em va fer pensar que més val tard que mai, que tampoc calia fer passar els aspirant per aquest calvari i que malauradament en aquest cas la mesura no hauria evitat res.
Un cop ja s'està dins el món de l'educació, l'administració hauria de trobar els mecanismes perseguir comprovant els antecedents penals dels seus treballadors i treballadores en bé de la protecció dels menors. Tampoc es pot obviar que aquest personatge no és a la presó... Si es fes justícia potser no només ell hi hauria de ser... encobrir un fet així hauria de ser delicte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema