Ni la corrupció, ni els sobresous, ni els càrrecs de confiança, ni les adjudicacions a dit, ni la falta de democràcia. Cap d'aquest és el principal problema i tots ho són a l'hora. Perquè la principal queixa es resumeix en un únic sentiment: prou arbitrarietat! Recordo els anys en què l'oposició lamentava la manca de democràcia del govern, l'absència de transparència i l'arraconament dels adversaris. Es queixaven del malbaratament de recursos, dels endolls partidistes, de les decisions sense consultar, sense debatre. Passats els anys, han oblidat part del discurs. Potser involuntàriament, potser perquè era un subterfugi argumental en què realment no creien. Però ara s'apugen els sous indiscriminadament, contracten càrrecs de confiança a dojo i disparen els pressupostos de despeses supèrflues. Però s'ha acabat el temps on guanyar unes eleccions era suficient motiu per imposar decisions. Malgrat que alguns facin servir l'excusa d'aconseguir "l'impossible" per perpetrar arbitrarietats incoherents. Hi ha ciutadans que ens representen i criden "ja n'hi ha prou d'aquest color!". S'ha acabat la broma.
