· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

16.02.2016 | 08:33

El llegat de la Muriel
Ramon Galimany i Vila. Enginyer de Camins, Canals i punts, Humanista. figueres.

Expresso el que sento i penso, sense filtres: Tinc present la primera trobada a l´acte d´Òmnium de l´11 de maig de 2013 a l´Hospitalet de Llobregat.

Tinc present la teva presència a la inauguració de la seu d´OCAE a Figueres, el 25 de maig de 2013, i el teu escrit en la meva agenda: «Inaugurem el nou local de la seu d´Òmnium Alt Empordà. A peu de carrer amb força gent, coral i unes gotes de pluja. El pis és gran i lluminós, hi farem bona feina!». Signat, Muriel Casals.

Tinc present la presentació, el mateix dia 25 de maig, al Museu del Joguet de Catalunya, del teu llibre La fam i l´orgull, que vas dir volies titular: «Les causes de la riquesa de la nació catalana-Raons i sentiments».

Tinc present la teva presència i lideratge en les grandíssimes manifestacions populars, transversals i festives, però reivindicatives, del 29/06/2013 al Camp Nou, i les Diades de tots els 11 de setembre d´aquests darrers anys, amb la Via Catalana al llarg de Catalunya, la V a la Diagonal-Gran Via de Barcelona, la de la Meridiana de Barcelona i totes les altres.

Tinc present la XXV Nit de Sant Jordi a Perpinyà.

Tinc present la teva serenor i determinació.

Tinc present el teu parlar reposat en la proximitat, la teva mirada reflexiva, però decidida quan, després d´escoltar i reflexionar, tenies clar el camí més favorable per aconseguir els objectius prèviament proposats.

Tinc present la teva preocupació pels lemes d´Òmnium, Llengua, Cultura i País, sempre al servei de la Cohesió Social.
Estic segur que has entrat com a líder de referència en el catalanisme social, cultural i ara polític.

Hem perdut una gran dona
Lluís Torner i Callicó. girona.

Avui els catalans estem de dol, acabem de perdre una gran dona, molt senzilla físicament i de taran­nà, però gran en esperit i portadora d´un gran missatge. Una dona que somniava, però que tocava de peus a terra; d´una gran sensibilitat, però amb una gran enteresa; revolucionària, si voleu dir-ne així, pe­rò pacífica i assenyada; lluitado­ra envers tot el que considerava un bé per Catalunya, però dialo­gant i serena; ferma i exigent, però suau i conciliadora, ningú en podrà dir cap mal. Tantes més coses podríem dir d´ella, del seu tarannà i de la seva obra. Estava molt contenta de com anava tot allò que era el seu gran somni, pe­rò el destí, que no sabrem mai el com ni el perquè fa les coses, no li ha permès de veure´n l´acaba­ment final; se l´ha emportat d´una manera tràgica, però senzilla –talment com era ella– per culpa d´una humil bicicleta. Ha deixat com a herència un camí traçat, ara cal que tots aquells que han compartit la tasca amb ella continuïn treballant, ­seguint el seu exemple, envers l´objectiu que s´havien marcat, amb el mateix esperit i interès que hi posava ella; i per descomptat, també alhora, que se sentin recolzats per tots els i les que anhelem el millor per al bé del nostre País. Als annals de la nostra història, en referir-se al moment que estem vivint, la Muriel Casals hi tindrà el lloc important que s´ha merescut. Que al Cel sia, i que en Pau hi reposi.

Rectificar és de savis
Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

L´ofensiva de la memòria històrica a Madrid ha fet un gir ines­pe­rat amb la decisió de la Càtedra Memòria Històrica del segle XX de tallar llaços amb l´Ajuntament. La institució acadèmica, pertanyent a la Universitat Complutense, es nega a servir de ­coartada per a la retirada de carrers o monuments dedicats a personalitats com Salvador Dalí, Santiago Bernabéu o Josep Pla.

La Càtedra es desmarca igualment de la retirada d´una placa parroquial dedicada a uns màrtirs de la persecució religiosa i lamenta l´«enorme mal» al seu prestigi acadèmic que aquest tipus d´esdeveniments han generat. Als components de la càtedra els suposem amb la suficient intel·­ligència per saber què i qui assessoraven, però, «rectificar és de savis».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema