· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

17.02.2016 | 08:48

Agraïment al Puig d'en Roca
roser falgueras i família d'àngela falgueras. LLAMBILLES.

Un matí de gener va sonar el telèfon i era per dir-nos que l'Àngela tenia plaça a la Residència Puig d'en Roca. El nostre desconcert va ser tal que vam estar dubtant de si fer l'ingrés o no. Finalment vam dedicir fer-lo, ja que la demència anava avançant, i per molt que la família tinguéssim cura d'ella a casa, sempre hi ha petits obstacles que fan que les coses més simples de la vida diària se'ns facin grans.

En fer l'ingrés a la residència, per a ella va ser positiu i això a la família ens va satisfer notòriament. Durant els quatre anys que ha viscut a la residència, la demència ha fet el seu curs, fins al dia de la seva mort. Per això, volem agrair a tot el personal de la residència, des de la cuina fins a la direcció, la seva acollida i el seu treball envers els residents. També cap als familiars, ja que el dia a dia es fa dur, sobretot al començament. Els primers dies després de l'ingrés, és un canvi notable sobretot per a ella, l'Àngela, i la seva neboda, que en tenia cura fins al moment de l'ingrés.

Gràcies per fer que aquests últims quatre anys de vida de l'Àngela hagin estat agradables i satisfactoris.

«Profe, no he terminat ninguna pregunta»
àngels alsina i bosch. bescanó.

Sóc una professora de català de Girona, concretament de Bescanó. Estic acostuma?da, doncs, a sentir parlar català com una cosa totalment natural. Aquest any, però, faig classes a un institut del Vallès Occidental, on sentir parlar el català als alumnes és gairebé un miracle. Imagineu-vos la meva cara quan sento expressions com aquesta cada dia: «Profe, no podré terminar l'exercici...»;?«Li puc pedir un boli a la Maria?»;?«Profe m'he olvidat els deures»;?«Se m'ha caigut la goma al suelo...».

I és que quan en un mateix territori s'hi parlen dues llengües al mateix temps, un idioma s'acaba menjant l'altre. La Història ens diu que a Catalunya el català perd terreny davant del castellà des de fa temps. No té cap sentit el bilingüisme natural, i no ens ha de sorprendre que els immigrants que arriben a Catalunya aprenguin només el castellà, que els serveix per a Espanya sencera.

Conclusió: Urgeix la Independència per declarar el català idioma oficial i per poder comptar amb organismes oficials que el revitalitzaran fent lleis que el protegeixin. Això ja només serà possible quan arribem a Ítaca. Una Ítaca que ja visualitzem, que ja es veu, que ja hi arribem! Tres-cents anys després de la derrota del 1714, un segle després de la mort de Verdaguer, Joan Maragall i Prat de la Riba, setanta-tres anys després de la mort de Companys, setanta-cinc de la de Pompeu Fabra, quaranta anys després de l'assassinat de Puig Antich... hi arribem.
I és que ja ens ho deia Joan Fuster: «La nostra pàtria és la nostra llengua».

Necessitem un govern de progrés
Maria Salip Calvó. girona.

Desitgem i necessitem un vertader govern de progrés, que elimini privilegis que injustament s'ha atorgat aquesta casta política corrupta que ha esdevingut un llast per als ciutadans. Mentre es dupliquen serveis i alts càrrecs a les autonomies i es multipliquen càrrecs de confiança innecessaris, es retallen en serveis imprescindibles de metges, infer?meria, psicòlegs, mestres, professors, etc.

Cal govern de progrés per donar veu als més febles, discapacitats, dependents, infants en el si de la mare que se'ls aplica la pena de mort més injusta i cruel. Rajoy va prometre eradicar aquesta pena de mort i tantes altres coses que no ha complert. Va obtenir una irrepetible majoria absoluta no per la seva cara bonica, sinó pel desgavell que va deixar Zapatero, que no se li ha demanat danys ni perjudicis, sinó que tot el pes del seu desgavell Rajoy l'ha carregat a les espatlles de la classe mitja apujant impostos, mentre ells es repartien sobres i no parlem de Catalunya, on Pujol i la família han robat tot el que han volgut i més, i el PSOE a Andalusia, amb els ERO han comès un dels fraus més escandalosos. Cal un govern de progrés que treballi pel bé i el progrés del poble i Déu ens deslliuri dels que volen importar el model de Veneçuela o Grècia, ja que seria pitjor el remei que la malaltia. Tant de bo que en aquest any de la misericòrdia, Déu ens concedeixi un govern que ens ajudi a redreçar la moral del país.

Nadons a la carta
Enric Barrull Casals. girona.

Gran Bretanya ha fet un pas més en la carrera de la manipulació genètica en autoritzar un grup de científics de l'Institut Francis Crick de Londres l'aplicació d'una tècnica de modificació genètica en embrions que, ?diuen, seran destruïts posteriorment. L'autorització permet intervenir en els nuclis primers de la vida huma?na i significa un primer pas, emparat legalment, cap a la fabricació de «nadons a la carta». Com s'ha assenyalat, aquesta pràctica s'havia projectat ja en el context de la ideologia nazi, quan es pretenia la creació del superhome ari. Em sembla convenient considerar aquest aspecte i el risc que comporta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema