Fa un temps vaig llegir que el talent significava saber (coneixement), saber fer (popularitzat com a know-how) i saber ser i estar (actitud i habilitat relacional). O, com diria Pilar Jericó, especialista en organització empresarial, talent és capacitat, acció i compromís. Per tant, és prou evident que atraure i captar talent és molt difícil i, en conseqüència, també desenvolupar-lo internament (és una tasca ingent) i, en cas de tenir-lo, retenir-lo és costós, precisament perquè va molt buscat arreu.
És per això que s'han publicat tants articles sobre la gestió del talent, però en vull destacar dos de la revista Harvard Business Review que una col·lega em va enviar. En el primer s'hi explica aquesta història: mentre una dona s'espera per a una entrevista de feina, algú s'asseu a la cadira del costat (és el cap de l'empresa). «Estàs aquí per una feina?» -li demana- i ella assenteix. Després li pregunta sobre els problemes més difícils que enfronta la indústria i ella li transmet algunes reflexions al respecte. Repregunta i ella elabora. Després d'una estona de conversa, el cap s'acomiada tot dient-li:. «quan els de recursos humans et cridin, digues-los que ja t'he contractat.» L'article conclou que sovint la «captació informal» és la manera com contracten els «supercaps» (líders que a més de tenir resultats exitosos, impulsen el talent de sota seu cap al mateix èxit) i que cal pensar-hi.
L'altre article es titula «Contracta els millors i deixa'ls treballar des d'on estiguin», i planteja que contractar persones que treballin remotament permet arribar a molt més talent potencial, també molt més divers i global i, alhora, es facilita la vida personal del contractat.
