· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

19.02.2016 | 08:50

Per qui toquenles campanes?
Enric Mestres Gitbal. Tossa de mar.

Segons sembla, l'actual equip de govern de l'Ajuntament de Tossa  vol  recuperar els plans per construir el gran port de la Selva i una macrourbanització a la part, enca?ra verge, de la costa entre Tossa i Lloret. El port, que destruiria la bellesa d'«es Codolar», és de molt difícil construcció, però és l'esquer per fer callar els contraris d'aquest crim ecològic, prometent amarraments i que el port portarà prosperitat al poble. El veritable caramel del pla és la construcció d'un gran hotel i un reguitzell de xalets a primera línia de mar, amb les corresponents carreteres destruint el paisatge actual que, crec recordar, està protegit «a la catalana», és a dir, depenent de qui para la mà.

La primera campanada la va do?nar la mateixa alcaldessa en posi?cionar-se, contra tota lògica, per a la construcció del túnel de Lloret en contra de la més racional i profitosa de l'interior que només necessita aplanar i enquitranar. També va sobtar que l'anterior conseller del Territori, abans de fer els estudis pertinents i el paperam que comporta, hi donés el vistiplau. Potser, ara que es parla tant d'ecologisme, turisme responsable, comissions, corrupció, etc., seria hora que es replantegessin aquests plans, oblidant la urbanització i canviant el port per una marina seca  (o garatge de llanxes) en un lloc cèntric, ben comunicat, sense impacte visual i sense dependre de Costes. Però com sempre, els polítics tenen la darrera paraula i, com més alt sigui el pressupost, més alta serà la comissió i els agraïments. Ara ja sabem per qui toquen: pel darrer punt verge de la Costa Brava.

Peticions no ateses dels veïns del c/Turó Rodó (Montilivi)
Sílvia Paneque. Portaveu del grup municipal dels socialistes de Girona.

Vull amb aquest escrit recollir i traslladar la queixa reiterada i no atesa dels veïns i veïnes del barri de Montilivi que exposen que al final del c/Turó Rodó, als núm. 12-14, el terra està esquerdat a causa de les infiltracions de l'aigua quan plou, cosa que ha produït un desnivell que corre risc d'enfonsament. Tanmateix, arran d'un incident que es va produir en aquest mateix carrer on va relliscar un infant, es van arranjar les baranes, ja que eren massa baixes, i l'espai entre una i altra perme?tia que els nens poguessin caure. Aquest arranjament, però, ha estat parcial, ja que el tram final encara resta pendent. Seguint en aquest mateix punt, a l'alçada dels núm. 20-23, trobem que hi ha un desnivell del carrer d'aproximadament 2 metres sense protecció. Ambdós fets han estat denunciats reiteradament pels veïns/es del barri de Montilivi, mitjançant cartes al consistori, la bústia d'avisos, reunions i peticions directes als regidors de l'equip de govern. Els veïns i veïnes demanen al consistori l'arranjament global d'aquest tram a causa de l'alt grau perillositat i saber el motiu de la demora.

Parenostre
elena brell miralbell. girona.

«Mare nostra que esteu en el zel / sigui santificat el vostre...» I crec que no fa falta seguir.

Recentment, en l'acte de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona 2015, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la Sra. Dolors Miquel es va permetre fer mofa i escarni de l'oració del Parenostre, que convé dir que la resen milions de persones cada dia.

Considero que tots tenim la llibertat d'expressar la nostra opinió, i estic d'acord que haguem de deixar de banda els prejudicis i que les idees i les emocions han de fluir, però fins a un cert límit.

Tinc 17 anys i no tinc tanta experiència com ella, però com a mínim a mi m'han inculcat uns valors, i sé què és el respecte.

Johan Cruyff
joan enric carreras. Bellcaire d'empordà.

Fa dies que tenia intenció de parlar d'una de les persones que més va influir-me en el que penso sobre el futbol, m'agradaria conèixer-lo personalment, tenim la mateixa edat i vam néixer al mateix mes amb dos dies de diferència, en dos països molt distans, tots dos vam perdre el pare als 12 anys, ell jugant era un cigne, i jo jugant era un ànec, però sempre va despertar-me admiració, sobretot per la seva nativa intel·ligència. Ara que Messi ha «copiat» el penal ens ha de fer pensar el molt que li devem sobretot els qui ens agrada el futbol, i sobretot els culers. L'actual Barça és el resultat del pensament d'aquest geni, ell va ensenyar-nos el camí, primer com a jugador va aconseguir fer-nos sentir importants, i després com a entrenador va marcar el sistema perquè avui el Barça sigui el millor equip del món. Ja sé que si no tinguésim Messi no seria ?igual, però la base també que avui Messi sigui el que és, va ser perquè va sortir d'aquesta «fàbrica» de la Masia d'on també han sortit, i sortiran, grans jugadors.

Ara que el nostre Johan Cruyff está lluitant contra aquesta maleïda malaltia, espero que l'esquivi com feia amb les tarrascades dels defensors i amb la seva «genialitat» malabarística la deixi enrere. Cuida't, Johan, encara et necesitem! No tenim President d'Honor...

Les possibilitats de la ràdio són infinites
Rosa Aliu i Oliver, Pilar Pol i Aliu i Rosa M. Pol i Aliu. girona.

La família d'en Jaume Pol voldria donar les gràcies al periodista Jordi Bosch pel seu article sobre la ràdio fent esmena a la donació que Arseni Bosch va cedir a la col·lecció del fons de radiofonia... Ens agradaria que es fes realitat el somni d'en Jaume, que la donació estigui a la vista de tots i no amagada, ja que al Museu d'Història de Girona només hi ha dues ràdios.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema