L'arquebisbe de Barcelona s'equivoca

19.02.2016 | 08:50
L'arquebisbe de Barcelona s'equivoca

Com és sabut -bé, sempre hi ha algun català indocumentat que no se n'ha adonat-, Catalunya pateix una sequera que fa feredat. Resulta que estem batent tots els rècords de manca de pluja. En alguns indrets aquest rècord és des del primer any que es tenen dades. Als darrers dies han caigut quatre gotes de res.

En aquestes ha sortit el nou bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que en una carta ha demanat als seus feligresos que facin oracions demanant a Déu que faci que plogui. Així mateix ha disposat que a totes les misses es facin ressò d'aquesta «gran preocupació». En concret dóna la recepta: «Per la pluja que ha de portar l'aigua que la nostra societat necessita, que Déu provident i bo ens la concedeixi com una benedicció que baixi del cel a nosaltres». Que consti que, tot i que sóc ateu, em cau molt bé aquest nou arquebisbe, sobretot perquè probablement és el primer que en comptes d'anar amb cotxe oficial, usa el metro. I crec que la gent que va amb transport públic és mil vegades més sensata que la gent que es mira el món des de la confortabilitat i l'aïllament del cotxe. A més les declaracions que he pogut escoltar estan en una línia que fa que necessàriament em caigui simpàtic. Ara bé, he de dir que en aquest cas s'equivoca. I s'equivoca en molts aspectes. Denota bona voluntat però poc encert.

D'entrada no és científicament demostrable que elevar pregàries faci augmentar la probabilitat que realment plogui. Suposo que Déu té tantes preocupacions que fa que sempre plogui massa en uns llocs i en altres res. Alguns socarracristos creuen que Déu en aquells sis dies va construir un mon molt defectuós. Tampoc crec que aquest sigui el tema. Tampoc Stephen Hawking ha avançat massa en aquest camp de quan plou o no plou i el perquè.

El que sí sabem els racionalistes i està científicament demostrat és que quan Francesc Baltasar era conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, hi va haver un episodi de sequera fins i tot pitjor que l'actual. L'oposició en pes formada per CiU i PP li va exigir la dimissió, increïble però cert. I què va fer Baltasar? On va anar? A veure la verge de Montserrat. I li va dir: «Saps que sóc agnòstic, però si pots fer-hi alguna cosa, fes-la». I al cap de molts pocs dies va començar un episodi de pluges que va estar a punt d'ofegar la pàtria rica i plena. Conclusió: el que ha de fer el nou govern és enviar Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, a Montserrat, i demanar-li que plogui però no amb tanta intensitat com l'any 2008. Rull, resa però no molt, sigues moderat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema