Aquests dies, Barcelona és la capital de les novetats tecnològiques. Per descomptat que assumir una trobada d'aquestes característiques té una notable repercussió econòmica i mediàtica, perquè ens agradi més o menys la telefonia s'ha erigit en un dels pilars de la quotidianitat, i ser-ne l'aparador contribueix decisivament a situar una ciutat en un mapa i la projecta des del punt de vista turístic. Ara bé, sempre que hi ha un esdeveniment d'aquestes característiques no pots evitar preguntar-te com és que les administracions, això tan teòricament proper i tan mandrós per a determinades coses, es tornen tan extraordinàriament eficaces quan en tenen ganes.
Més enllà de la gestió de les protestes laborals, més legítimes encara en rebomboris com aquests (al capdavall, és quan més es necessiten els serveis, mal els pesi als seus usuaris), tens la sensació que els habitualment burocràtics governs treballen amb una admirable solvència per garantir el bon funcionament de l'esdeveniment en qüestió, i en canvi a vegades semblen un veritable jeroglífic quan han de resoldre problemes aparentment més senzills. Hi ha qui d'això en diria demagògia, però potser perquè nega aquests problemes o se'ls mira de lluny, com si no fossin seus.
I després hi ha la percepció ciutadana. Sí, que està molt bé veure l'últim model de mòbil i les seves potencialitats, però hi ha un bon nombre de persones (de fet, la majoria) que en això de la tecnologia van un parell de generacions enrere, com a mínim. Per tant, s'ho miren amb un lògic escepticisme, i a ningú no ha d'estranyar que observin tanta ostentació, tant d'orgull logístic, amb un creixent recel. I més tenint en compte que uns quants d'aquests escèptics enyorem els temps que el telèfon no era un membre més del teu cos, tenia fil i no pensava tant. De tan intel·ligents que els estem fent, vés que no ens passin al davant i, al final, als expositors del Mobile ens hi ensenyaran a nosaltres. Però com a peça arqueològica.
