Hi ha xifres i dades que són determinants a l'hora de donar una idea de quina es la qualitat real de vida d'un país, o si més no, que ajuden a fer-nos una composició més aproximada que aquella que tenim a través dels mitjans de comunicació o de les afirmacions dels seus líders i representants. Una d'aquestes dades ens diu que el país en qüestió té noranta víctimes mortals diàries per armes de foc, és a dir, 32.850 morts a l'any, sense comptar assassinats d'altra mena o accidents diversos. Ara podríem fer una travessa i deixar uns espais en blanc per tal que cadascú de vostès posi els suggeriments que cregui oportuns amb noms de països que puguin tenir aquesta xifra tan alarmant de víctimes.
Per tal d'anar acotant i adonar-nos de la barbaritat que represen?ta matar a trets trenta-dos mil per?sones cada any, descartarem els països del tercer món i els països im?mersos en conflictes armats i a?quells altres que pateixen el terro?risme, en qualsevol de les seves formes. I una vegada feta aquesta neteja estadística, també esborrarem els països d'Europa, Àsia i Oceania, amb la qual cosa només ens queda Amèrica.
Segur que encara pensem en Bra?sil, en Colòmbia o en qualsevol altre estat d'Amèrica del Sud, però la realitat és que la bestiesa de tants morts només passa als Estats Units, aquells que van pel món donant lliçons de democràcia i de llibertat i que se senten còmodes fent de gen?darmes internacionals. Aquells mateixos són els que amaguen portes endins unes xifres que no mereixen situar-los en el marc d'una societat avançada i normal, sinó en qualsevol escenari més típic del salvatge oest americà. Veient les dades ara ens adonem que en DiCaprio no hagués hagut d'anar a buscar escenaris al Nord i al Sud del continent per a la seva darrera pel·lícula, sinó que ja els tenia al costat de casa.
