El debat d'investidura ha representat un autèntica decepció per a la majoria de ciutadans. Els polítics no s'han volgut posar d'acord, malgrat que els electors el proppassat mes de desembre els van enviar un missatge clar: calia que grups parlamentaris de diferent ideologia formessin un govern plural, per tal d'encarar una legislatura que difícilment podia ser de quatre anys. Els protagonistes foren aquests:
Pedro Sánchez: Malgrat que ho tenia molt complicat, ho va intentar. El seu pas endavant ha permès desencallar una situació que s'havia convertit en un carreró sense sor?tida. Al final, 131 vots favorables no foren suficients, però el candidat socialista ha passat de ser molt discutit al PSOE a garantir-se la secretaria general i possiblement ha?gi aconseguit frenar l'ascens de Podem davant unes hipotètiques eleccions al juny. El seu discurs va ser pensat i molt meditat, però possiblement li va mancar una mica més de passió. Té un to fred i distant que haurà de corregir en propers debats.
Albert Rivera: Ha estat el guanya?dor, sense cap mena de dubtes. Les intervencions del líder de Ciuta?dans foren seguides amb gran a?tenció tant des de la dreta com des de l'esquerra. El centre és una actitud que ha de permetre entesa i con?sens entre partits diferents i en a?quest sentit Rivera ha assolit un notable alt. Per altra banda, fou l'ú?nic que es va atrevir a parlar clar a l'actual president en funcions, tot demanant-li la retirada, per tal d'encetar una nova etapa lluny de la prepotència i la corrupció. Ence?ta una carrera política a les corts espanyoles que pot ser molt interessant.
Mariano Rajoy: Continua descol·locat i sense brúixola. Va renun?ciar a la investidura i en lloc de cercar complicitats entre els seus o?ponents, només ha aconseguit més distanciament. La seva darrera intervenció fou patètica i molt allunyada de la realitat. Malauradament, no vol entendre que ha de deixar pas a una nova cara si de de?bò vol salvar els mobles. Contrària?ment, l'enfonsament del seu partit serà semblant al del Titanic.
Pablo Iglesias: Ha confós l'hemicicle amb un plató de televisió. Massa prepotent en les seves inter?ven?cions, la qual cosa ha provocat que no hagi guanyat adeptes en el seu debut. Molt teatre i poca cosa més. S'ha barallat amb el PSOE i la seva manca de respecte envers Pe?dro Sánchez no l'ha fet gens sim?pàtic. Pot ser un bon tertulià, però ha defraudat des d'un punt de vista parlamentari. Haurà de replan?tejar-se el futur, si vol confirmar un espai en l'esquerra d'aquest país.
Patxi López: La presidència de les Corts li va gran, molt gran. No va sa??ber moderar i en més d'una oca?sió perdé els papers, la qual co?sa a?pro?fitaren diputats com Girau?ta, HernandoTardà. Cal que es re?ci??cli ràpidament o la impressió que fa és molt negativa. Va obrir torn de paraula als parlamentaris quan no tocava, tutejava els diputats sense respectar les mínimes normes de cortesia i d'altra banda a micròfon obert es discutí amb la vicepresidenta, Villalobos, que ha estat tota la vida a la cambra, sense que ni ells ni Rajoy es plantegin jubilar-la.
Tot plegat, molt decebedor. Els actuals líders ja no són primeres espases del país i es troben a faltar successors de talla per a presidents com SuárezGonzález i els portaveus dels grups no obeeixen a allò que caldria exigir a polítics professionals.
