La setmana passada em van encarregar la traducció d'un text que em va deixar perplexa. Era el guió d'un petit vídeo per a adolescents amb la intenció de potenciar hàbits saludables. El primer «¡Bienvenidas! ¿Estáis todos preparados?» em va semblar un error de picatge. Si continuava llegint, sabria si anava dirigit als nois, a les noies o a tots dos i el podria corregir. Més endavant em trobo un «yo me elijo a mi misma porque soy el primero» que em desconcerta. Ostres tu, qui ha escrit això no estava gaire fi. Però continuo, pensant que en trauré l'entrellat més endavant. El «sé tu misma, sé auténtico» final em deixa definitivament fora de joc. No aconsegueixo esbrinar a qui es dirigeix i escric a la persona que m'ha encarregat la traducció. M'explica molt amablement que el text no s'ha de tocar; està fet expressament així per mantenir la paritat. Perquè no sigui sexista. Al davant d'això una es queda sense paraules. Amb tot l'amor del món li explico que és difícil que un noi es pugui sentir inclòs en un «bienvenidas», que barrejar gèneres no fa un text paritari, el fa confús, que un text és no-sexista i paritari quan el seu contingut, el seu missatge, és no-sexista i paritari i que les formes lingüístiques no hi tenen res a veure. Com he explicat centenars de vegades.

Al vespre poso la tele i durant uns segons em penso que estic veient un programa d'humor quan veig que a València han instal·lat semàfors paritaris: el ninot verd que indica que els vianants poden passar és alternativament un home i una dona. Per si no ho heu vist us explico el funcionament: al ninot verd que indica que es pot passar li apareix i desapareix una faldilla cada segon. Ara és un home, ara (faldilla) és una dona; ara és un home, ara és una dona. Fa molts anys que travesso carrers i mai se m'havia passat pel cap que el ninot fos un home. Jo (ignorant de mi) hi veia una persona. Deu ser perquè solc anar amb pantalons.

El 14 de febrer passat, sant Valentí, la Policia Nacional es va voler sumar a la festa de l'amor (jo sóc més de sant Jordi) i va escriure un tuit que deia «Si te roba un beso no es delito. Feliz #SanValentin», seguit de l'emoticona d'uns llavis fent un petó. Els van dir de tot. De tot i més. Perquè robar un petó és assetjament sexual. M'estic plantejant entregar-me a la policia perquè em penso que també sóc assetjadora: aquesta nit li he fet un petó a la meva parella amb premeditació i traïdoria.

Ahir va ser el dia de la dona. Si queden reductes de masclisme, els hem de detectar i hem de treballar tots plegats per eliminar-los. Les dones som meravelloses, vàlides i dignes, exactament igual que els homes. Però precisament perquè som tan dignes com els homes no ens mereixem que el nostre gènere hagi de passar per situacions ridícules i humiliants com un semàfor amb faldilla. Les dones som molt més que això. Hi insisteixo perquè em sembla molt important. Jo no vull que ningú em defensi d'aquesta manera. Em fa molta vergonya. Dones del món, creiem-nos d'una vegada que som dignes.