Després de dos mesos de disbarats i tensions, l'Ajuntament de Girona ha tornat a la casella de sortida, que és des d'on s'hauria d'haver planificat el nou govern municipal quan Carles Puigdemont va deixar precipitadament l'alcaldia per convertir-se en president de la Generalitat. La seva successió corresponia a Isabel Muradàs, com a número dos de la llista, o a Marta Madrenas, si CDC entenia que l'alcaldia havia de ser per a la seva formació política. En menys d'una setmana es podia haver convocat el ple per la investidura en una transició tranquil·la. Ens hauríem estalviat el vodevil de convertir en alcalde una persona que ocupava el dinovè lloc de la llista i tot el que ha vingut després: repetició del ple d'investidura, negociació demagògica sobre el sou, pactes trencats en unes hores, plens frustrats i la dimissió final d'Albert Ballesta. En aquests dos mesos i mig de 2016, Girona haurà tingut tres alcaldes i dos més d'accidentals, més que en els 37 anys anteriors, des que es van recuperar els ajuntaments democràtics. Un caos insòlit a la ciutat. De fet, entre les eleccions del maig de l'any passat, la recerca d'un soci estable, la dimissió de Puigdemont i l'etapa Ballesta, la política municipal de Girona, que no vol dir el funcionament ordinari de l'Ajuntament, fa gairebé un any que està paralitzada sense projecte per afrontar els reptes de futur de la ciutat.

Albert Ballesta s'ha convertit en l'ase dels cops, però seria injust atribuir a ell tota la responsabilitat del que ha passat a l'Ajuntament de Girona aquests últims dos mesos. Carles Puigdemont, per l'herència deixada, i CDC han sigut els principals actors. A Ballesta se li pot retreure, que no és poc, certament, haver acceptat la proposta d'assumir l'alcaldia des del dinovè lloc de la llista i obligant a renunciar fins a vuit membres de la candidatura i la muntanya russa de la seva gestió. No es pot pactar un dia amb PP i C'S, dir l'endemà que la parella desitjada era ERC i acabar formant govern uns dies després amb el PSC. És propi de Groucho Marx: "Aquí tinc uns principis, però si no li agraden en tinc uns altres".

Ballesta, i aquest és el tema de fons de debò, s'ha vist encerclat per la lluita que mantenen des de fa temps CDC i ERC per l'hegemonia del nacionalisme català (ara independentisme). Ballesta ha acusat els republicans de "demagògia" i "populisme" i de moure's per interessos de partit, mentre ERC ha lamentat el to utilitzat per l'alcalde i no entén quines propostes seves eren inassumibles per pactar. Cadascú té la seva versió, però el cert és que tant a Girona com a Figueres i Olot CiU s'ha hagut de buscar la vida més enllà d'ERC, amb qui governa a la Generalitat. Es pot dir que són coses de la política local, però també és evident que van molt més enllà.

Ara cal passar pàgina d'aquests dos mesos convulsos i mirar cap al futur. Divendres vinent, Girona tindrà una nova alcaldessa (Marta Madrenas) i, el que és més important, un pacte estable amb el PSC per afrontar els tres anys que queden abans de les pròximes eleccions. Comença el moment de treballar, de conèixer projectes i de ser exigents amb el nou equip de govern. Són dos partits amb experiència al capdavant de les institucions i, sobretot, a l'Ajuntament de Girona.