Cartes

16.03.2016 | 07:23

Grans persones que són grans professionals
SÍLVIA ALIU GIFRE. girona.
Dissabte de matinada va morir el meu avi, Joan Gifre Falgàs. Ho va fer després d'haver lluitat durant molts anys contra una malaltia molt dura, limitant, crònica i progressiva: la malaltia pulmonar obstructiva crònica. La mort és sempre un tràngol difícil perquè, tot i que sigui previsible, la pèrdua d'un ésser estimat mai ens deixa indiferent. Una vida s'ha extingit i només hi queda el buit i el record.
Tots els membres de la nostra família volem transmetre el nostre agraïment més sincer per totes les mostres de condol rebudes de familiars i amics. I també volem expressar la nostra gratitud als professionals de la salut que han treballat perquè el meu avi visqués -i ens deixés- de la forma més digna i humana possible. I parlant d'humanitat, això és el que metges, infermers i cuidadors han demostrat dia rere dia. Són, amb independència del títol i dels coneixements concrets, persones d'una gran qualitat humana. Són en primer lloc persones i després metges, infermeres, auxiliars, cuidadors. Volem personalitzar l'agraïment al CAP Montilivi, a la Isabel Bentué, la Carlota Luna i al doctor Ferrer. Al servei PISA de l'hospital Dr. Trueta, a la Sílvia Valverde i a la Dra. Sònia Belda. Al servei de PADES del Gironès, a la Pilar Matas i a la Dra. Montse Parès i als professionals de cures pal·liatives de l'hospital de Santa Caterina.
Estem agraïts i orgullosos de saber que la nostra salut i la cura de tots està en mans d'éssers humans tan extraordinaris, dignes i amb valors com els que hem conegut durant aquests darrers anys, mesos i dies. Gràcies de tot cor.

Empatia
marÍa josé vidal rivera. barcelona.
La meva mare va morir fa deu dies, despres de tres setmanes envoltada del seus fills, gendres, nores, néts, amicsÉ
Era una persona bona en tota l'amplitud de la paraula, cristiana convençuda, practicant en el seu dia a dia. Ens va inculcar les seves creences, encara que la majoria dels seus fills érem no practicants.
Solament per a ella varem decidir fer un respons al cementiri de Girona i una Missa funeral al dia següent, al seu nom.
No hi ha paraules per definir el comportament de la pesona encarregada dels dos actes. Ni una mirada directa, ni una paraula amable, sense un interès per com era i havia viscut, pel nom dels seus fills, inclús va despreciar, no volent una còpia que se li entregava de l'escrit que amb tot l'amor varen redactar els seus néts.
Sóc metge fa 30 anys i sé el que significa una paraula, una carícia, agafar la mà, acompanyar en el dolor, escoltarÉ
Així que en la parròquia de Sant Josep de Girona, que ella tan estimava, no han arribat les formes i pensaments del papa Francesc. Nosaltres varem trobar nul·la empatia, nul·la caritat cristiana, ho sento únicament per ella, que segur estava trista.
Nosaltres ens quedem amb el seu somriure i la seva bondat.

L'ordre del dia: la corrupció
MARINA ANGLADA MASFERRER. salt.
Corrupció, una paraula associada amb el vici, l'egoisme i la perversió, que actualment s'ha convertit en el pa de cada dia. Estem parlant de més de 1.600 casos de corrupció (des de 2013) tan sols a Espanya. Més de 1.600 ocasions en les quals s'ha decidit robar diner públic per al bé propi; més de 1.600 ocasions en les quals se'ns ha privat d'un bé per tal que una persona pugui dur una vida més luxosa. Si el nombre de casos és tan elevat deu ser perquè s'ha vist que el càstig per cometre aquest delicte no és sever, fins i tot, alguns en surten impunes. Només que les conseqüències fossin proporcionals al delicte, els índexs de corrupció disminuirien. En altres paraules: la justícia hauria de ser més rigorosa i inflexible.

Resposta al Sr. Sergio Santamaría Santigosa
JOSEP MARIA  BOSCH. girona.
Benvolgut Sr. Sergio Santamaría: Acabo de llegir la seva carta d'avui divendres al Diari de Girona i he de felicitar-lo, per dos motius. El primer, perquè té tota la raó: tot «l'affaire» Ballesta ha estat un desastre: més valdria que el Sr. Ballesta no hagués deixat mai el seu lloc de funcionari, on, sembla, té una merescuda reputació. El segon, perquè coneixent-lo a vostè, m'ha semblat molt moderat i massa educat, el seu qualificatiu de rocambolesc: el que ha passat a l'Ajuntament de Girona -senyor S.S.- no és, només, rocambolescÉ és vergonyós i vergonyant. Ens queda el consol que, en aquests dos mesos, no s'ha perdut res i, fins i tot, pot ésser, ens haguem estalviat, els gironins, alguns diners en sous.
Però jo, avui, senyor S.S. Ési m'ho permet, vull anar més lluny. Res més fora de la meva intenció que donar lliçons a ningú; però sí que li demanaria, senyor S.S., d'ésser un xic més global en la seva anàlisi i aprofitar allò que diuen els castellans que «el Pisuerga pasa por Valladolid». Ho dic, perquèÉ no li sembla rocambolesc (i vergonyós i vergonyant), la manera en què la seva jefa Sánchez Camacho se'n va anar? I, no li sembla rocambolesc (i v. i v.) l'actuació del seu nou cap, el Sr. Garcia Albiol? I no li sembla rocambolesc (i v. i v.) la manera en què la seva excompanya Carina Mejías va deixar el PPartit, perquè el trobava massa tou i es va incorporar a la seva marca blanca Ciudadanos? I no li sembla rocambolesc (en aquest cas, no li poso allò de v. i v.) que l'anterior subdelegat del Govern, del seu partit, a Girona, digués que l'indret gironí que més li agradava era la plaça de la Independència (se'n recorda d'allò de «mentar la soga en casa del ahorcado») que va fer que el destituissin de manera fulminant? I no li sembla rocambolesc (i v. i v.) la manera indigna en què els seus companys estan passejant el «fèretre polític» del Sr. Rajoy, en lloc d'estar per a la constitució d'un nou govern?
Un darrer apunt -senyor S.S.- i ja no insisteixo mésÉ I no li sembla rocambolesc (i vergonyós i vergonyant) allò que vostè va dir en pocs minuts al Parlament de Catalunya, ara fa alguns mesos i que va fer que tot el Parlament, inclosos els seus companys, no només rigués, sinó que es «descollonés» (perdoni l'expressió), de veritat.
Ja veuÉ senyor Sergio Santamaría SantigosaÉ a vegades rocambolesc és pocÉ i tan poc!!!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema