Cartes

19.03.2016 | 00:00

Agraïment
Xavier Delgado. CASSÀ DE LA SELVA.
Serveixi aquest escrit per felicitar i agrair a tothom que va participar en la recerca del meu pare desaparegut la tarda del dia dos de març i trobat la tarda del diumenge dia sis. Policia municipal de Cassà de la Selva, Mossos d'Esquadra, Bombers, Creu Roja, voluntaris, familiars i amics que van participar en les batudes, a les persones que el van trobar, encara que fos casualment, i que no he pogut conèixer, al servei d'emergències que primer el van atendre, al personal de l'Hospital Santa Caterina, infermers i metges que el van cuidar els dies d'ingrès, a tothom moltes gràcies.

Un govern amb dues cares
ÀNGELA FERRER I MAT". girona.
A veure si ho entenc. Ara que els governs europeus s'han de reunir pel tema dels refugiats per donar l'opinió sobre si els pobres en tots sentits, han de ser tornats a Turquia i possiblement reenviats de nou al seu país d'origen d'on sortiren creient que a Europa trobarien la salvació, cosa que ja veiem no passarà, el President en funcions al·lega que com «està en funcions» no pot (jo crec que no vol) opinar. I tots aquests éssers humans són tractats pitjor que bestiar i ja no vull ni pensar en el calvari de retornar d'on sortiren no per gust sinó perquè en el seu país es morien per les bombes o de gana. Sé que és un problema poder atendre tanta gent, però s'han de cercar solucions humanitàries, són persones i ens necessiten. Europa no pot donar-los l'esquena com pretenen. Ara bé, vaig al que anava. Quan es tracta de ficar el nas a Catalunya, no estan en funcions, bé sí, però llavors al·leguen que encara tenen tota la força com si s'hagués elegit president i clar fos el senyor Rajoy. I vinga a enviar al·legats al Tribunal constitucional. L'últim, de moment, és sobre la segregació del poble de Medinyà de Sant Julià de Ramis fet aprovat pel Parlament de Catalunya. De veritat fins amb un assumpte tan intern s'han de posar? i Dir i assegurar,ara per fastiguejar-nos,que tenen dret encara que estiguin en funcions? Que algú m'ho expliqui, jo no ho entenc!

Un premi extraordinari!
M. Teresa Prat. banyoles.
Hi ha qui potser espera desitjós l'arribada del 19 de març per saber si ha estat l'afortunat del premi extraordinari del sorteig, en el que un té la possibilitat de convertir-se en pare d'un bon grapat de milions d'euros. Hi haurà, però, qui esperarà l'arribada d'aquest dia per poder celebrar, any rere any, la fortuna d'haver tingut la oportunitat de convertir-se en pare, d'un bon grapat o només d'un fill, tant se val... o també hi haurà qui, com a fill, voldrà dedicar en una diada com aquesta el seu agraïment al paper que la figura del seu pare ha suposat a la seva vida.
Veure el pare creuar la porta després d'una jornada de treball segurament complicada, amb problemes de difícil solució, d'aquells que treuen la son, i que sigui capaç de deixar-los penjats, a l'armari, junt a l'abric que s'ha tret... per asseure's al teu costat per escoltar com t'ha anat el dia... per donar-te un cop de mà amb aquell problema de mates que no t'acaba de sortir... per convertir un simple puré de patates en un divertit volcà...per venir fins a la teva habitació a explicar-te un conte o a fer-te un petó al front quan ja t'has adormit... Veure'l que en lloc d'asseure's al sofà a mirar aquell partit de futbol que està esperant des de fa dies, agafarà el cotxe i renunciarà al seu temps lliure per passar la tarda amb tu gaudint, veient, com jugues el teu partit de bàsquet... Veure'l que, quan et mereixes un càstig opta per dialogar amb tu... que t'anima a millorar sense exigir-te més del que ell sap que tu pots fer... Veure'l recórrer quilòmetres i quilòmetres per estar al teu costat, abraçar-te i consolar-te... per aconsellar-te en aquella decisió.... per fer-te costat en aquell projecte que t'arrisques a iniciar... Veure'l que tot el que fa per tu ho fa amb amor i per amor, entregant-se... Veure un pare així, això si que és un premi extraordinari!
I saps què, pare? A mi em va tocar un premi més que extraordinari: el pare més extraordinari del món!

En l'article intitulat «Salellas: el pinotxo gironí», on deia que la cunyada del Sr. Lluc Salellas es diu Meritxell Vinyets havia de dir Montserrat Vinyets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema