La ciutat de Girona ha passat de tenir dos apartaments turístics registrats el 2008 als 202 actuals. L'increment sens dubte obeeix a la consolidació de la Girona de postal i a l'auge de l'economia turística. Una ciutat que ha destacat històricament com a fortalesa militar però també com a mercat. Una ciutat més de serveis que no pas industrial o agrícola. Una ciutat avui per sort sol·licitada, que la gent vol visitar, on la gent vol establir-se. Ens n'hem de felicitar. Però la concentració d'apartaments turístics a la Girona antiga no pot anar en detriment de la vida de barri, de la necessària convivència al carrer, amb l'0rganització dels veïns per fer sentir la seva veu i aconseguir que els polítics electes de l'equip de govern donin respostes. La Girona antiga no es pot convertir en una colònia turística, un parc temàtic com Venècia, inundada de passavolants i cambrers de dia, i morta de nit. No s'ha de segar la gespa sota els peus dels emprenedors que es lucren amb apartaments i negocis turístics. Però des de la política no s'ha de tenir por a l'hora de regular el sector, establir impostos i impedir que els turistes guanyin demogràficament els nadius.
