El llarg viatge

"L'emigració i els viatges han construït imperis, barrejat pobles i conformat civilitzacions"

27.03.2016 | 09:54

L'atractiu de la costa és un valor segur. Els camins de ronda, de Portbou a Blanes; passejar per la badia oberta al Mediterrani que és Roses, o contemplar el pas del temps a tocar de les restes del primer establiment grec a l'Escala, quan els romans somiaven un imperi. Palpar la ciutat-poble que és aquest Portbou atrapat en les hores; fer un cafè al Casino dels Nois a Sant Feliu de Guíxols, descobrir per què Cadaqués és un tros de Grècia empeltat a Catalunya, tot això i més és la nostra costa.

Viatjar forma part de la nostra essència. Viatjar i emigrar són verbs que els humans conjuguem des del principi del temps. L'emigració i els viatges han construït imperis, barrejat pobles i conformat civilitzacions. L'Imperi Romà es va col·lapsar perquè els bàrbars fugien de la fam i pels atacs d'eslaus i asiàtics. Els homínids, en petits grups que garantien la supervivència, van sortir de l'Àfrica central per expandir-se pel món, com el virus que canviaria el planeta. Els Homo Sapiens i Neardenthal van xocar a Europa en un combat a mort, fins a l'extinció d'una de les dues espècies. El viatge duu al descobriment, la riquesa i també a la ruïna dels pobles. Els nostres antecessors van creuar un estret de Bering congelat i es van estendre per una Amèrica verge. Avui l'espècie humana domina tots els climes i latituds; i hi ha qui mira a l'espai i els planetes o satèl·lits que semblen contenir l'aigua per a la vida. La nostra frontera més gran és l'egoisme i els defectes que eviten que puguem encarar reptes més importants, i acabem amb les desigualtats cròniques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema