Cartes

28.03.2016 | 07:17

El que realment som i el que volem ser
joan enric carreras mercader. bellcaire d´empordà.
Puc dir que som moltes vegades totalment contradictoris amb el que som i el que volem fer o fem realment, volem ser laics però celebrem Semana Santa, els qui tenim edat sabem que aquesta setmana era de silenci, d´espectacles, cinemes, balls, etc., tots tancats, només era possible anar a la processó, però ara li hem canviat el nom i fem Vacances de Setmana Santa i hem invertit els conceptes, farra, la que sigui possible, i el tema religiós, de flolklore, alguna processó-espectacle o representació del martiri de Jesús, això sí, tots laics. Fora tots el símbols feixistes, escuts, noms de carrers, etc., però la paga extraordinària, un invent feixista, això no es toca, li hem posat «paga de verano» o «paga de Navidad» i hem deixat al calaix «paga 18 de julio»... però la «pela» és «la pela». Si pregunteu a un nen què és Setmana Santa, us dirà «vacances», tots som laics, ara «està de moda» ser independentista, dels que es disfressen de groc, i si els dius «als 60 fèiem moltes coses per poder ser independents, no només cantàvem «l´Estaca», i et miren com si parlessis de l´època dels romans, es veu que els «independentistes grocs» són els auténtics, el que vam aportar els de la nostra generació es veu que no compta, i la generació del nostres pares, que van viure una guerra precisament per no voler ser oprimits, com que va ser en «blanc i negre» tampoc compta per a les «noves generacions», i de les generacions de més enrere no ho pots explicar perquè et miren «com un estrany». Es veu que si no ho consulten amb el Sr. Google, autèntic setciències, el món es va inventar després de l´«aparellet amb pantalla» que inclús serveix per telefonar, però això sí, tots laics, inclús l´Església també ha fet canvis «en el sistema», ara ja no venen parcel·les al Cel o a l´Infern.

Una altra visió
guadalupe galisteo guinot.
No hi estic d´acord; imagina´t que una noia es queda en aquest estat inesperadament i a la nostra edat? És el que faria jo! A més, és molt ràpid i després, res? Sí, entenc que a aquesta edat trobar-se en aquestes circumstàncies és molt dur i difícil i encara més si no era intencionat. Però no entenc el que em dius després, de veritat que és ràpid i després ja està? Ah! És que potser ho has viscut! Ot´ho han explicat? Bé, no ho he viscut és clar, però és el que tot el món em diu i també és el que asseguren molts metges. Ah? Llavors jo no diria que és ràpid i sense conseqüències posteriors si no estic completament segura o no ho he vist amb els meus propis ulls... Sé que un dels arguments que ara utilitzaries seria: «No ho diuen els metges?»o «Noia, tu llavors no et pots creure res, si tot ho has de demostrar, ets com una empirista?» Però, digue´m, com explicaries que hi hagi arguments a favor i en contra i com a conseqüència, manifestacions? Com explicaries que hi hagi discrepàncies entre metges i dones que hagin cedit a provar-ho i tinguin conseqüències físiques i psicològiques? És trist que a la televisió, a la ràdio, als diaris, entre ­altres, només s´anunciï que han legalitzat la llei i també casos molt extrems en què es considera que aquesta és la millor solució. Sabent això, no t´agradaria que deixessin ­d´amagar la realitat i que ensenyessin a tot el món el que passa ­realment, perquè nosaltres sols anem construint el nostres propis criteris i arguments? Perquè és evident que «ràpid», «fàcil» i «la millor solució» no ho és, si no, no hi hauria tants ­enfrontaments. O m´equivoco?
Mai m´havia plantejat aquesta visió sobre l´avortament?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema