Albert Boadella va estar de sort. Si hagués tingut quadra, s'hauria trobat de bon matí el cap del seu millor cavall al llit, al seu costat. En tenir només un tros de jardí, l'avís va consistir a tallar els tres xiprers que havia plantat i dipositar-los a la seva finca. Una forma com una altra de fer-li saber que qualsevol dia li pot passar alguna cosa i semblarà un accident.
L'ombra dels xiprers és tan allargada que ha sumit en la foscor tot un poble, Jafre, i amenaça d'embolcallar de tenebres tot un país, Catalunya. No exagero, el cas dels xiprers retrata molt bé el temps que vivim. Només cal llegir els comentaris a la xarxa per adonar-nos que tenim un problema. Costa de creure, però hi ha molts catalans que afirmen -i altres que s'ho callen però ho pensen- que en Boadella s'ho ha buscat. De quina forma? Evadint diners a Andorra? Destruint la sanitat pública? Nomenant alcaldes i presidents a dit? Augmentant el nombre de càrrecs de confiança a l'administració? No, tot això a Catalunya està admès. Violant les menors de Jafre? Embolcallant-se amb un cinturó d'explosius i fent-se explotar al dia de mercat? Tampoc. El que ha fet el nostre bufó és molt pitjor: estar contra l'independentisme i, sobretot, fer-ne mofa. Un totalitari pot arribar a suportar la crítica, ni que sigui per dissimular la seva ànima censora. Allò que no aguanta és la crítica amanida amb sarcasme, que és l'especialitat de Boadella.
A mi no m'agrada en Boadella. Vaig veure'n fa anys alguna obra suposadament transgressora i em vaig avorrir, és només un mal aprenent de Dario Fo. Ara bé, els que l'ataquen per les seves opinions són molt pitjors, són feixistes. Tan feixistes són els que tallen el Pi de les Tres Branques com els que tallen els xiprers. Pitjor: aquests, a més de feixistes són idiotes, ja que ofesos perquè en Boadella afirma que a Catalunya s'ataca els que no combreguen amb el pensament únic, no se'ls acut res més que atacar-lo. Els tres xiprers tallats, com tres llapis gegants, escrivien: en Boadella tenia raó.
