Els hotels i allotjaments del Barri Vell estudien associar-se. Seria positiu, perquè defensarien millor els seus interessos i tindrien una veu comuna que permetria una interlocució i un diàleg més documentats amb la resta d'actors econòmics i socials i l'Ajuntament. Girona és prou abastable com perquè la confrontació d'interessos no faci impossible trobar l'equilibri que permeti una convivència ordenada i còmoda per a tothom.
Es creen situacions noves a Girona, hi ha canvis al Centre Històric. No divagarem sobre les conseqüències de la crisi, ni de per què s'incrementen apartaments, hotelets i negocis de restauració. Sí que farem notar que la novetat a la nostra ciutat, no ho és a altres llocs. Mirant-los, coneixerem quin tipus de problemes i de conseqüències ens esperen amb un creixement desordenat o imprevist.
Els objectius, per a l'Ajuntament i per a tota la ciutat, haurien de ser clars. Si volem mantenir els veïns o convertir el Barri Vell en decorat on prendre gintònics i paelles a deshora i vendre records que pots trobar arreu. Si volem una ciutat viva, dinàmica o un simple escenari. Pot semblar extrem el plantejament. Però que en dos anys hàgim multiplicat exponencialment el nombre d'apartaments turístics sols vol dir que hom es deixa portar pels fets. Que a les places del Pou Rodó o la de Sant Feliu, on tantes queixes hi ha per la concentració d'actes, festivals, terrasses i fressa, es vagin fent estudis de soroll amb posat de qui passa anys empeny, tampoc vol dir que se sap cap on es vol anar. Però sí. Aquesta manera de fer sí sabem cap on porta: al barri deshabitat i degradat. No és qüestió romàntica o nostàlgica. És la convicció que el model decorat no és la millor opció. Crema els destins en poc temps. Les ciutats històriques amb patrimoni cultural, habitades i actives són el reclam per al millor turisme
