I van menjar anissos

05.04.2016 | 07:18
I van menjar anissos

Els contes infantils tenen una història al darrere: hi ha frases fetes i repeticions, com aquesta que, al final, la parella és feliç i menja anissos. Però els contes del segle XIX reescrits pels germans Grimm o les rondalles arrelades en la memòria del poble tenen un pòsit de traïcions, dolor i mort per esgarrifar els infants. Que fugen dels tòpics de la Disney.
Els psicoanalistes detecten amors prohibits i estranyes passions en els conflictes entre madrastres ferotges i adolescents tendres que pateixen un munt d'infortunis. Ara l'Associació Nacional del Rifle presenta la seva versió dels contes infantils més coneguts, on la caputxeta vermella entrenada en la guerrilla de muntanya pot vèncer l'atac del llop ferotge gràcies a una bona arma de repetició. L'error de pensar que una arma dóna més seguretat s'evapora en fer recompte dels accidents casolans amb nens que maten algú, tot jugant amb l'arma del pare, o les matances als instituts ianquis perpetrades per joves desarrelats.
Els poders pensen que modificant els contes infantils la realitat passa a ser com ells volen. Com han intentat els règims totalitaris. El conte infantil clàssic prepara el vailet per a la duresa del món adult, per a un món allunyat de les flors i violes, però també del Salvatge Oest dels partidaris dels rifles i les pistoles. A l'Antic Testament, el pò?sit d'història del poble jueu, tro?bem la paràbola de les vaques grasses i les vaques magres de Josep, el fill de Jacob. Quan som feliços, preparem-nos per a la patacada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema