Pablo, en hores baixes

«Ara ha obert les expectatives a una possible abstenció. Això ho diu en petit comitè»

05.04.2016 | 08:45

En política també es pot morir d'èxit. I compte perquè això li podria passar al televisiu Pablo Iglesias. De ser la gran esperança d'una part important de l'esquerra espanyola, podria passar pel Congrés de Diputats amb més pena que glòria.

Un munt d'errors en cadena l'han obligat al llarg de les darreres hores a pilotar un canvi d'estratègia. I a més a més veu com Podem s'enfonsa a les enquestes i si encara aguanta és gràcies a les coalicions amb formacions com les Marees, Compromís o amb la de la Colau, que per cert aquestes darreres hores es fa un tip de fotografiar-se amb peixateres per tal de contrarestar les desafortunades paraules de Fèlix de Azúa. Al final, a aquesta noia entre tots la faran una màrtir.

Però anem amb el noi de la cua. Entre els seus errors, n'hi ha un que difícilment podrà superar: es creu molt més intel·ligent que qualsevol altre dels seus contrincants. A Pedro Sánchez el titlla d'inútil en la intimitat; a Rivera, de ser el representant xuleta de l'IBEX i de Rajoy ja no en parlem. I amb aquests fums difícilment generarà cap tipus de complicitat, ans al contrari.

Ara ha obert les expectatives a una possible abstenció. Això ho diu en petit comitè. S'hi veu obligat, atès que difícilment en aquests moments arribaria a la cinquantena de diputats i Ciutadans el situaria com a quarta força parlamentària.

Exemples de la seva cadena d'errors serien aparèixer per primer cop a l'hemicicle de la Carrera de San Jerònimo amb el bebè de la seva companya, Carolina Bescansa; prometre grups parlamentari als seus col·legues gallecs quan era una prerrogativa que no depenia d'ell; la comèdia de petonejar-se amb el cap de llista català, Domènech, sense que hi hagués cap motiu aparent per fer-ho, llevat de ser protagonista als diaris i televisions...; destapar la caixa dels trons contra el PSOE, lligant Felipe González amb els GAL, cercant bruixes internament i cessant el secretari d'organització, la qual cosa li permetia distanciar-se d'Errejón, que sembla que apostava pel pacte amb els socialistes, etc. etc. I si amb això no n'hi hagués prou, les seves aparicions a La Sexta ja no tenen la repercussió que originaven abans de les eleccions.

Si tot aquest terrabastall d'errades ja dóna per escriure un llibre, la seva relliscada monumental fou quan es va atrevir a anunciar un govern amb ell de vicepresident el mateix dia que Sánchez era rebut pel Rei. El menysteniment cap al seu possible company de viatge governamental feia inviable qualsevol possible acord. L'escenificació protagonitzada per Iglesias semblava més per dinamitar un pacte que res més.

Aquest parell de mesos darrers han servit per consolidar Sánchez i veure que el PSOE resisteix les embranzides d'un Podem que no està estancat, sinó que va a la baixa. Amb aquest bagatge, Iglesias està meditant deixar governar el tàndem PSOE-Ciutadans per tal de no ser el responsable que en un parell de mesos Rajoy i Rivera tinguin una folgada majoria absoluta parlamentària. Si torna a sortir la cara amable d'Iglesias és per pura necessitat. Si provoca unes noves eleccions i el seu partit recula com indiquen les enquestes i el PSOE continua estancat, difícilment podrà mantenir la cadira. Davant d'aquest panorama no és d'estranyar que obeeixi Errejón i es plantegi l'escenari al llarg dels propers mesos des dels bancs de l'oposició. Són molts més calents que els de casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema