A l'entrada de Girona, en naus abandonades, viuen immigrants en condicions tercermundistes, alguns des de fa dos anys. Als gironins no els importa, ells en fan prou amb una pantalla gegant per veure Joc de trons, i si mai es mobilitzen serà perquè sonin de nit les campanes i no per quatre negres i sudaques «estran?gers en perill» se li apareixen avis rosadets fent-se fotos al pont de Pedra i, horror, trencant-se la crisma amb la lleona. No imagina ni per un instant que els estrangers puguin ser desgraciats sense sostre, per la senzilla raó que tal cosa no existeix a Girolàndia.

Tots els caixers del centre urbà tenen gent dormint, però tothom sap que és perquè volen, són milionaris als qui agrada passar la nit a prop dels seus diners. Igualment els que viuen entre merda, fred i insectes en naus abandonades, han triat aquesta forma de turisme per simple afany d'aventura. Demà s'aixecaran i aniran a fer cua a la gelateria Rocambolesc, amb un plànol en una mà, l'obligatòria ampolla d'aigua en l'altra i el somriure idiota a la cara.

Si l'Ajuntament tingués constància que aquests homes, que viuen com rates i com a tals busquen entre els contenidors qualsevol cosa de profit, no són turistes sinó pobres immigrants, en dos anys ja hauria actuat d'alguna manera. Si no ho ha fet és perquè a ningú li entra al cap que en aquest parc temàtic de postal que és la nostra ciutat hi pugui haver res més que alegria, joia i felicitat. I sobretot perquè, com les rates, tenen el seny de mantenir-se allunyats del centre de la ciutat. Si individus tan lletjos i bruts tinguessin la gosadia de deixar-se veure pel nostre impol·lut Barri Vell, llavors sí, seria el moment de foragitar-los. Mentre no ens amarguin la vida obligant-nos a veure'ls, que es rebolquin tant com vulguin en la porqueria.