· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

12.04.2016 | 09:24

Als pescadors de Palamós
Josep Grassot París. PALAMÓS.

Quan em van acomiadar de la Confraria de Pescadors de Palamós, el setembre de 2013, feia 37 anys que hi treballava, els darrers 23 en el càrrec de secretari. Alguns feia mesos que s´esforçaven molt a deixar-me clar que els feia nosa. Tot va començar quan van presentar denúncia als Mossos d´Esquadra en relació amb uns presumptes «frau» i «estafa», assenyalant-me com a màxim responsable sense cap prova; la investigació es va tancar sense resultats... però la denúncia no ha estat retirada. Després, molts diners gastats en informes i auditories que ningú no ha llegit i han quedat només en paper mullat. I un cop ja despatxat es van afanyar a acudir als mitjans (Ràdio Palamós 02-10-13, El Punt Avui 5-10-13) per justificar-se dient que havíem arribat a un «acord d´acomiadament», adornant-ho amb expressions com «forat comptable» o «gestió negligent», responsabilitat exclusiva meva... segons ells. Si bé llavors vaig decidir no fer declaracions, ara considero que, després de dos anys i mig i amb dues sentències al meu favor, ja és hora de fer pública la meva versió.

El març de 2015 va arribar la sentència d´acomiadament improcedent en primera instància, que descarta cap acord previ i condemna l´empresa a indemnitzar-me en conseqüència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar la sentència el novem­bre, ara amb l´afegit dels interessos processals. I a dia d´avui segueixo treballant al moll de Palamós, no he deixat de fer-ho des que era un vailet de 14 anys. Amb el cap ben alt i orgullós de pertànyer a la cinquena generació d´una família de llops de mar.

Us desitjo sincerament que tingueu sort, pescadors de Palamós, i que les vostres decisions siguin encertades. Especialment quan us arribi el moment d´elegir qui us haurà de representar al capdavant de la confraria.

Imagineu un hospital
Dolors i Manel Fortis i Artacho. OLOT.

Imagineu que heu de parir. Imagineu que la sala de parts està en penombra i només il·luminada per una làmpada de sal i amb música relaxant. Imagineu un coixí de llavors que et us escalfant sovint per suavitzar les contraccions. Que us feu un bany relaxant i que gaudiu de totes les comoditats que se us acudeixin, ja dotze hores abans que el vostre fill neixi.

Imagineu que quan arriba el moment, tot el personal –llevadores, infermeres, auxiliars–, estiguessin pendents de qualsevol cosa que necessitéssiu. Que quan el petitó comenci a treure el cap, amb un mirall, el poguéssiu veure sortir.

Imagineu que ofereixin a qui us acompanya en el part que pugui tallar el cordó umbilical o vestir el nadó per primera vegada.

Si heu imaginat això, ho heu imaginat en una pel·lícula o en un hospital privat, veritat? Doncs això passa a l´hospital d´Olot.

I com que les retallades, els polítics i la societat cada vegada són més injustes, jo dic a tot el personal de l´hospital que ens va atendre: Gràcies. No sou un 10. Sou un 12.

Ah! I benvingut, Hèctor.

RIP per als plàtans de Cadaqués
Lola Arpa V. Tècnica jardinera. Peratallada

Ara toca talar els plàtans centenaris de Cadaqués perquè estan malalts i representen un perill per al poble... I amb aquesta excusa, o perquè les fulles, o perquè les arrels, o perquè els ocells... el nostre país s´està quedant sense exemplars centenaris (que haurien de formar part del nostre patrimoni!) i més ressec que el Sàhara.

Senyors responsables dels municipis que comparteixin aquestes idees tercermundistes: aquests arbres estan malalts per culpa de les podes a brocada a les quals els seus equips de jardineria són tan aficionats. Amb aquestes intervencions contra natura, la superfície de les arrels, molt superior a la capçada, els provoca efectes nocius com la «brotada d´escombra», forats per manca de cicatrització, i a poc a poc es van debilitant.

Aconsellaria, doncs, als consistoris que organirzessin un autocar i visitessin plegats qualsevol poble del sud de França, no cal anar més lluny, Ceret per exemple, poble que conviu, des d´abans de la guerra, sota l´ombra de més d´un centenar de plataners esplèndids.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema