Vides escrites, escriure vides

Vides escrites, escriure vides". Aquest és el tema sobre el que gira el Festival de Literatura MOT 2016, que s'ha celebrat a Girona, a la Biblioteca Carles Rahola, el passat dijous, divendres i dissabte, i que seguirà a Olot, a la sala La Carbonera, el dijous, divendres i dissabte d'aquesta setmana. Entre el 7 i el 16 d'abril conflueixen més de trenta autors, en diferents sessions, per conversar sobre la seva experiència literària davant d'un públic nombrós que hem seguit de prop aquesta proposta tan interessant i enriquidora que permet alhora conversar amb els autors, preguntar, preguntar-se i reflexionar sobre la literatura. La literatura com un dels eixos vitals de l'existència humana al llarg dels temps. Sobre la necessitat d'escriure, de poder arribar als lectors, de saber arribar, amb els personals estils, a l'ànima dels altres, de tots nosaltres, que ens podem sentir identificats amb les històries narrades. La vida literaturitzada, passada pel sedàs de la memòria, dels records més significatius. O no. Moments que van ser decisius en les nostres vides, decisions que en un moment van canviar el nostre itinerari previst i van comportar-ne un altre de desconegut. Realitat o ficció? Pura imaginació o pura experiència? En definitiva, Escriure el jo, la conversa entre Amélie Nothomb i Mita Casacuberta, el passat dijous 7 d'abril. Vida o literatura? O vida i literatura? On comença una i acaba l'altra? Jo mateixa ho escrivia a l'article "Literatura i vida" (DdG, 13 d'abril de 2010): "Literatura i vida. Vida i literatura comencen i acaben, acaben i comencen sempre en un sol espai compartit. Es nodreixen de les mateixes arrels, clivellades amb foc i sang en el més profund del poeta, de l'escriptor, del somiador. Conviuen indissolublement, de vegades harmoniosament, de vegades a tocar de l'infern. Viuen, respiren, somien, estimen i pateixen plegades, sense cap mena de concessió mútua".