Cartes

13.04.2016 | 07:17

Cercar pactar per tornar a votar
Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.
S'està criminalitzant Podem per haver estat realista en la seva proposta per a la investidura de ?Sánchez, reclamant per al Sr. Iglesias la vicepresidència del govern i unes carteres de diferents ministeris; a qualsevol persona amb dos dits de front i una mica d'enteniment, li semblaria el més just , com també li semblaria una traïdoria la signatura de pactes de PSOE-C's, que de ben segur que ja té la vicepresidència gola avall i les carteres que per segons qui no són aptes per a Podem. No siguem tan hipòcrites, el Sr. Iglesias,  des del primer moment ha deixat clara la seva posició igual que Rajoy, però amb fites oposades; els que no inspiren cap confiança a la majoria de gent de bé són els que volen exigir als altres allò que haurien de fer ells i no fan. C's no vol Podem ; PSOE no vol PP; PP tampoc vol Podem, i aquest té la clau per formar govern amb tothom, però de ben segur que no la farà servir, i això farà com ja era cantat que el juny tindrem noves eleccions.
Tothom o la majoria considerarà Podem culpables si s'ha de tornar a votar, però no és Podem ni Iglesias, sinó la cobdícia irresponsable, tant dels que han governat i estan en «funcions», com també dels que fa temps que esperen poder tornar entrar a la Moncloa per ocupar la cadira grossa que Zapatero va estripar, i que per Sánchez seria com tocar les estrelles amb les mans, poder governar després d'haver perdut les eleccions.
L'afany de poder de l'enemic principal de la cultura catalana i en conseqüència de Catalunya, s'ha aparellat amb el segrestador del pensament dels socialistes de Cata?lunya, firmant pactes conscients que no són assumibles per a tercers per aconseguir formar un govern estable a l'Estat espanyol, sempre tenint en compte que Catalunya ha endegat un procés d'independència que serà feixuc, però que ja no es pot aturar, però que no és dintre els pactes firmats pels que cerquen la lluna pels armaris.

Paradoxes de la justícia
ÀNGELA FERRER I MAT". girona.
Et quedes garratibat quan els mitjans informatius donen una notícia com aquesta: uns lladres per robar 225 € s'enfronten a 4 anys i tres mesos de presó. I ho dic perquè tots sabem quant han robat tota una sèrie de personatges com la Rita Barberà (a més aforada a correcuita pel Sr. Rajoy, no sigui que «xerri» massa sobre les martingales del PP), el superlladre d'en Rato i una sèrie de noms que tots coneixem, es veu que menys la justícia que tanca els ulls com l'estàtua que la representa, i segueixen vivint a cor què vols. I ara només mancaven els papers de Pana?mà perquè ens adonéssim que només paguem a Hisenda els pencaires i els jubilats que segueixen tributant per uns diners que ja ho havien fet.
És tan injust tot plegat que no hi ha mots per expressar-ho. Entre els impostos, l'IVA superexagerat, els sous baixos i un govern que només enriqueix tots els seus «amiguets» alhora que tot va pujant, deixa el poble escanyat i els grans malfactors (i són molts) viuen envoltats de tot tipus de luxe. És una paradoxa molt difícil de comprendre en un país que diuen que és democràtic (govern del poble?) i en el qual precisament el poble viu esca?nyat.

Els «papers
de Panamà»,
un conte xinès
joan enric carreras mercader. BELLCAIRE D'EMPORDÀ.
El dimecres passat, 6 d'abril, el Diari de Girona em va publicar la carta que vaig fer sobre els papers de Panamà, però segueixo veient que «els acusats» cap ha fet servir les societats muntades, casualitat, i la germana del rei Joan Carles diu que sí, que té aquesta societat però està al dia dels impostos amb l'Estat espanyol, i permeteu-me que em «foti» un tip de riure, com quan escoltes un acudit de Lepe o un conte xinès.
La Infanta de Borbó es pensa que som babaus? Bé, potser sí perquè ells viuen a «cos de rei» gràcies a babaus com nosaltres, però deixi que li digui benvolguda senyora que si vostè vol pagar tots els impostos legals a l'Estat espanyol no li cal muntar societats opaques en altres països, aquestes societats són «inventades» precisament per no pagar impostos a l'Estat, com els que diuen que viuen a Andorra i de fet són de la Barceloneta, i els altres que diuen que les van obrir però no les han fet servir, doncs ho trobo molt bé, però les van obrir per defraudar el fisc, i ja n'hi ha prou que pensin que som una colla de burros, encara que ho siguem. Gràcies per llegir-me.

Qui ens ha pintat
la tanca? La plataforma C-32
M. Mercè Torroella. directora de l'Institut SERRALLARGA. BLANES.
Fa un parell de setmanes, una colla d'alumnes del PFI de pintura del nostre institut va pintar un munt d'espais del centre. Aquests nois tenen una paciència infinita,amb la certesa que potser la blancor de la paret serà de curta durada, fruit de l'incivisme i el poc sentit de preservar els espais públics d'alguns, certament, pocs, però que deixen petjades massa visibles i tal com diu la mateixa plataforma C-32: hi ha alternatives més sostenibles econòmicament i ambientalment.
Hem d'acceptar que aquest col·lectiu que reivindica un dret, ben lícit de preservar un espai innegablement magnífic, com és el Vilar o com són els boscos de Sant Pere del Bosc, tingui llicència per embrutar tot el que considera espai públic? Potser cal fer una observació a alguns dels seus militants i cridar-los l'atenció per haver embrutat indiscriminadament alguns espais. Les gotes dels seus esprais, ben segur, van carregades de veritats, de bones intencions, però el lloc on han deixat l'empremta no s'ho mereix.
No m'agrada gens aquesta doble moral: defensar i preocupar-se per les polítiques socials, per la preservació del territori, i després dur a terme actes incívics, que només fan que originar unes despeses, per poques que siguin, a un centre públic amb pocs recursos.
Nosaltres també li demanem col·laboració, que esborri el que ha fet. També li demanem un ?micromecenatge, el cost de repintar la pa?ret, i una disculpa. Perquè les plan?tilles amb què s'han fet els rètols us ben asseguro que són seves.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema