La decisió de la Universitat de Barcelona de suprimir el màster d'homeopatia ha reobert el debat sobre les bases científiques d'aquesta tradició mèdica. Ningú amb un mínim de coneixement de química no resta indiferent quan li expliquen que els medicaments homeopàtics s'obtenen per «dilució infinita» del principi actiu en aigua. Dit d'una altra manera, no queda cap molècula activa en els comprimits dolços que prenen els pacients. La seva acció benèfica queda, doncs, com una mena de miracle que desconcerta la ciència.

L'any 1988 podria haver marcat un abans i un després en la història de l'homeopatia. La prestigiosa revista Nature va publicar uns experiments que demostraven que l'aigua «recordava» haver estat en contacte amb el principi actiu quan aquest ja no hi era. Poc després, aquesta evidència es va diluir fins a quedar en no res quan es va constatar que els experiments eren erronis.

A l'espera de la demostració que no arriba, els homeòpates se senten avalats per una tradició de més de 200 anys i pels resultats de la pràctica diària. «Si funciona, diuen, no ens ha de preocupar que no entenguem ara perquè funciona. Després de tot, l'àcid acetilsalicílic (l'aspirina) contingut a l'escorça d'alguns arbres, ja curava a l'Antiguitat abans que existís la ciència bioquímica». La credibilitat de l'homeopatia queda, doncs, supeditada a la seva eficàcia. Per tant, sorprèn la reticència dels homeòpates (posada de manifest novament aquests dies) a sotmetre els seus tractaments a les anàlisis clíniques que han de superar els medicaments convencionals.

Malgrat tot, des dels anys 40 del segle passat s'han publicat els resultats de més de 100 anàlisis clíniques de qualitat. Algunes amb resultats positius. D'altres, negatius. El conjunt d'aquestes anàlisis ha estat valorat en més de deu treballs de revisió. I la immensa majoria ha arribat a la mateixa conclusió: els efectes de l'homeopatia són indistingibles de l'efecte placebo. O sigui, després d'una visita a l'homeòpata, la millora de l'estat del pacient serà igual tant si s'ha pres el medicament homeopàtic, com si s'ha pres una pastilla ensucrada empaquetada en el mateix envàs.

És així. No hi ha res a clarificar sobre el fonament de l'homeopatia. El miracle queda diluït en l'efecte placebo, explotat de forma hàbil en moltes de les medicines anomenades «alternatives» i actiu en qualsevol tipus de teràpia, si el pacient creu en la seva eficàcia. No cal dir que, en el cas dels medicaments convencionals, s'hi afegeix el benefici del principi actiu que contenen.