El niño polla

15.04.2016 | 10:41

Quan m'aturo a observar les notícies més llegides del web de la ràdio en què treballo, un mitjà de tradició periodística que no té el clic i els usuaris únics com a credo exclusiu a l'hora de penjar les notícies a internet, passo uns dies pensant no només que el periodisme està perdut i en decadència. D'això fa temps que en tinc sospites i alguna certesa. També arribo a la conclusió que a la societat en general se li ha avariat la brúixola. Sobretot la societat conformada per tots aquells que han decidit que la notícia més llegida del dia, o de la setmana, al web del mitjà de comunicació que deia, sigui una crònica sobre un tal Niño Polla, un xaval d'uns vint anys, amb un membre viril de llegenda, que a la seva curta edat ja ha fotut més claus amb parelles diferents que tots els lectors d'aquesta columna junts i, per descomptat, que el seu autor, durant tota la seva vida.

La notícia sobre el Niño Polla, que és com se'l coneix, ha passat per damunt del drama dels refugiats, de les evasions de Panamà, del col·lapse polític a Espanya, de l'amenaça del gihadisme, de la pobresa energètica, dels nous titubejos de l'economia... Els lectors del web estaven més preocupats per descobrir els centímetres de verga del pobre dimoni, que no pas del que significa que a Espanya hi hagi de nou eleccions o que, de nou, l'economia mundial faci figa.

Sempre havia pensat que el periodisme es devia als seus lectors i havia de fer el possible per informar agradant. Ara començo a pensar que el periodisme s'ha de tornar més radical, incòmode i explorar horitzons sense pensar només en el clic informàtic. La condició humana és fonamentalment morbosa i mandrosa fins i tot a l'hora de ser curiosa... El Niño Polla de torn sempre guanyarà en audiències d'internet els drames de l'Àfrica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema