Malgrat el creixent descrèdit de bona part de les institucions de la Unió Europea i dels seus principals líders -guanyat a pols en els últims anys, sobretot, per culpa de les nefastes i arbitràries mesures adoptades davant l'anomenada «crisi dels refugiats»-, sembla que hi ha un òrgan europeu que encara sosté i fomenta els valors, drets i principis que (se suposa) es troben en la mateixa essència de la construcció del somni d'aquesta Europa de Llibertat, Justícia i Seguretat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)?s'ha convertit en l'única font de bones notícies que provenen dels organismes comunitaris.

Principalment pel que fa a la defensa dels consumidors i dels drets dels ciutadans de la UE, aquest òrgan judicial amb seu a Luxem?burg ha resultat essencial en la croada de milers de persones contra els abusos bancaris. Amb les seves sentències està aconseguint construir una sòlida argumentació jurídica contrària a les famoses «clàusules sòl» de les hipoteques o als interessos abusius de les entitats financeres, que contrasta amb la sorprenent passivitat del Parlament i del Govern espanyols, que de moment assisteixen indiferents a aquest afany judicial comunitari en defensa dels drets de la ciutadania. Els únics que semblen reaccionar són els seus homòlegs al nostre país, que sí que reben i apliquen les decisions del TJUE, davant la despreocupació del Legis?la?tiu i l'Executiu per aquest tema.

A més dels exemples anteriors, des de fa ja diversos anys el TJUE està manifestant en les seves re?solucions que la normativa espanyola no respecta els drets dels consumidors, sobretot en relació amb els procediments hipotecaris als quals els bancs recorren en cas d'impagament. El 2013 va expressar amb claredat que el nostre sistema processal «fa impossible o excessivament difícil protegir els consumidors afectats per una execució hipotecària». Més en concret, li retreia que a Espanya no se li per?metés al jutge examinar, en el marc de un pro?cediment d'execució hipo?tecària, el caràc?ter abusiu d'una clàusula continguda en el contracte del qual es deriva el deute reclamat i que serveix de fonament al títol executiu. Després d'aquest revés judicial es va canviar la llei espanyola, encara que de for?ma una mica barroera, ja que fins i tot després d'aquesta modificació, el tribunal europeu va tornar a dictar una altra resolució -en aquest cas el 2015- qüestionant part de les reformes legals que (se suposava ) s'havien dictat després de les amonestacions provinents de la Cort Suprema comunitària en forma de sentència. Es reiterava que el termini concedit a determinats consumidors per recórrer era, de nou, contrari a les lleis de la Unió Europea, ja que es regulava de manera que feia inoperant als consumidors l'exercici dels seus drets.

Aquella vergonyosa estirada d'orelles tampoc ha estat l'última. Fa tot just unes setmanes, el TJUE ha dictat una altra sentèn?cia en la qual torna a enlletgir el tracte de la legislació espanyola cap als consumidors, sostenint que en el nostre ordenament jurí?dic es restringeix el marge d'apreciació del jutge intern per examinar el caràcter abusiu de les clàusules d'un contracte de préstec hipotecari celebrat entre un consumidor i un professional, arribant fins i tot a afirmar que els nostres articles 114 de la Llei Hipotecària i el 693 de la Llei d'Enjudiciament Civil no són vàlids, en limitar l'esmentat marge d'apreciació del jutge sobre el caràcter abusiu de, per exemple, els interessos de demora o el venciment anticipat dels préstecs.

Aquesta insistent i reiterada crida d'atenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les nostres lleis hauria d'avergonyir les Corts Gene?rals i al mateix Govern espanyol, que rep, una darrere l'altra, massa resolucions judicials que demostren que no s'està protegint prou els consumidors davant de les entitats financeres.