Avui tocava un d'aquells escrits de lloança de l'oferta literària de Sant Jordi i d'incitació a la lectura. En canvi em quedaré amb un argument per a una novel·la d'aquelles que recreen una societat malalta, decadent, en procés d'extinció; d'aquelles on els personatges no semblen humans ni tenen cap similitud amb el que s'entendria per ser una persona. És clar, hauria de ser una novel·la de ciència-ficció, de les que relaten una societat futurista sorgida, probablement, d'un conflicte bèl·lic d'abast mundial, amb conseqüències devastadores.
Hauria de ser una societat on la vida no tindria cap mena d'interès ni de valor, on tothom s'exposaria a la mort per qualsevol fotesa. On el concepte lleure hauria d'anar associat al risc. Vaja, un relat d'aquells sense cap perspectiva de veracitat per molt que la societat actual ens doni símptomes continuats de malaltia. Algú pot pensar que és qüestió de posar-hi imaginació, doncs no, només es tracta de desenvolupar fets reals que ens envolten avui dia. Sense anar més lluny, aquesta setmana l'Hospital Clínic ha denunciat que a la ciutat de Barcelona s'organitzen orgies amb l'incentiu que un dels convidats ha de tenir la sida i que la gràcia rau a mantenir relacions sexuals entre ells sense saber quina es la persona infectada i sense cap mètode de prevenció. No es pot estar més malalt i coincidiran amb mi que costa d'entendre que hi hagi persones, si es que es pot dir així, que gaudeixin amb aquesta mena de barbaritats.
Ja ho veuen, per sort la literatura té fonts d'inspiració suficient, encara que sigui a costa de la irracionalitat humana i de realitats que superen la ficció, el que passa és que per molt malalts que alguns estiguin, que ho estan, no deixa de sorprendre les bestieses que encara són capaços de fer. Potser per això cada dia llegeix menys gent, perquè la vida quotidiana supera qualsevol argument literari creuant límits que eren impensables.
