En quin tipus de pel·lícula podríem sentir: «Sóc l'únic que et pot ajudar, perquè el poder té aquestes coses, eh? ensorrar algú de mala manera. Creieu-me que les coses van així?». A les pel·lícules de mafiosos, qui cau en desgràcia és eliminat perquè qui no té res a perdre és perillós per a l'organització. Així que aquesta opció l'hauríem de descartar. En el context de la conversa, s'ofereixen tres anys de sou sense haver de treballar, a raó de 1.400 € al mes, a canvi del silenci sobre uns fets. És l'omertà, que sí que lliga amb un film de gàngsters.
Els actors d'aquesta tragicomèdia són polítics i alts funcionaris gironins jugant a ser importants amb motiu del cas Torramadé, que en un principi va ser un excés de confiança de l'expresident de la Diputació amb una assessora d'UDC en un sopar «amb molta eufòria». Aquests fets estan vistos per sentència. Però no les advertències amunt esmentades, pronunciades per Josep Maria Amargant, cap de protocol de la Diputació.
Amargant ha fet un paper carregat de contradiccions. Va denunciar que hi havia assessors de la Diputació que cobraven per no treballar per després oferir aquesta possibilitat a una assessora d'Unió. Va escampar als quatre vents que Torramadé sí que havia comès abusos sexuals però el dia del judici se'n va desdir. S'havia compromès a fer saber les irregularitats que es produeixen a la Diputació però quan la CUP hi va entrar amb el mateix propòsit, va posar totes les traves possibles i es va llançar contra el diputat Salellas amb un atac ignominiós en premsa que bé prou que se'l podia haver estalviat. Pel camí, Amargant ha aconseguit un augment de sou de més de 8.400 € anuals, precisament ara que els funcionaris tenen el sou congelat. Un premi pels serveis prestats?
Amargant deu saber a quins gironins han ensorrat de mala manera, és a dir, a qui s'ha condemnat a una mena de mort civil. O bé, qui són els que han admès tractes amb diners públics a canvi de silenci. També sap quines irregularitats es cometen a la Diputació encara que tampoc les hagi revelat. No són gens difícils d'esbrinar. Qualsevol que hagi tingut contacte amb la Diputació en sap alguna.
La por, el xantatge, el desprestigi social de l'acusador o la mort civil són les eines amb què juguen els que disposen dels diners públics com si fossin seus. És també responsabilitat d'alts funcionaris com l'Amargant de denunciar allò que saben sense cap mena de por perquè al final acabarem sabent què hi ha a sota de les catifes i tots passaran per encobridors. I seran ensorrats de mala manera.
