Cartes

22.04.2016 | 00:00

Sant Jordi 2016
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Un any més torna a ser Sant Jordi,/ patró de la nostra catalanitat, / i novament tornem a arribar-hi,/ amb un ambient polític complicat.// Per això cal, en tan noble diada,/ demanar, al nostre sant, amb tot fervor,/ l'ajut per veure les coses més clares, / i trobar-hi la millor solució.// Dit això, ens cal mantenir la joia,/ que ens porta aquesta tradició,/ amb tot el sentit que li és inherent.// Que no faltin els llibres i les roses,/ models de cultura i estimació,/ que aquesta diada ens fa presents.// Avui, que ningú es quedi a casa,/ passegem per les places i els carrers;/ que cap dona es quedi sense rosa,/ i els homes tinguem el llibre, també.// És Sant Jordi! Amics, i aquest dia,/ mereix fer-ne gran celebració,/ tot lluint el goig i l'alegria,/ de portar Catalunya a dins del cor.

Gràcies pels esforços d'aquests tres anys
Pedro J. Piqueras Ibáñez. GIRONA.
El Pontificat de Francesc acaba de complir tres anys, tres anys i gairebé un mes per ser més exactes. Una ocasió per mirar enrere i apreciar l'ingent treball d'un Papa que ha fet de l'acostament als fidels i de la profunda reforma de la Cúria dels eixos del seu apostolat. Una determinació en la renovació que és el seu sant i senyal i que, com s'ha dit, no desistirà fins que els seus resultats siguin irreversibles. Aptitud que no podem deixar d'agrair a l'any de la Misericòrdia tots, especialment els que considerem l'Església com la nostra mare.

Arriba la diada
del llibre
joan enric carreras mercader.
Bellcaire d'Empordà.
Sant Jordi sempre és i ha estat especial, és la Diada de Vendre Llibres i també de regalar-los, és clar, molts d'aquests llibres mai seran llegits, de fet es llegeix menys del que es diu, i com tot producte que surt a la venda és absorbit per la massa si ha tingut un bon màrqueting, és igual el tema, el més important és que l'escriptor sigui «mediàtic», que surti a la tele, que és el lloc perfecte perquè siguis conegut. En aquesta Diada surten escriptors «com mosques», molts només treuen un llibre per aquesta Diada, ara tothom que tingui nom del que sigui escriu llibres i si no la història de la seva vida, inventada o no, de fet es tracta de vendre un produc?te. Suposo que recordareu quan era «mo?da» tenir enciclopèdies al mobiliari, llibres que es compraven segons l'acabat, més o menys senyorial, i que el color de les tapes fes joc amb les cortines, però que molts d'ells mai van «ser estre?nats». Avui els podrem trobar als mercats dels dissabtes a 1 euro, gràcies als «buidacases» i als familiars dels avis que de l'herència només han aprofitat la casa, i tota la resta la podreu trobar en el mercat, inclús els antiquaris han entrat en la «crisi». Però bé, jo us aconsello llegir llibres, del que sigui, però llegir-los, és la forma de saber moltes coses, moltes.

Llibres per roses
Clàudia Cubarsí Galià. girona.
S'acosta un dia de tradició molt esperat pels catalans, el 23 d'abril. A Catalunya aquest dia es coneix com Sant Jordi. La tradi?ció ve de la llegenda del drac i el cavaller Sant Jordi, que gràcies a la se?va valentia va poder rescatar la princesa d'una mort segura, en mans d'un malvat drac.
Actualment la tradició potser no accentua aquesta valentia, sinó que està més dirigida a l'amor; l'amor entre les parelles, l'amor d'un pare, o d'un nét o d'una filla. Un amor que es veu recompensat amb la rosa que s'entrega a la do?na estimada i d'un llibre que es regala a l'home desitjat.
A més, s'ha accentuat la impor?tàn?cia del llibre en aquest dia; els autors esperen aquestes dates per posar a la venda les seves obres. Així doncs, com la majoria de les tradicions, ha acabat esdevenint un dia totalment comercial, amb una pujada de preus desorbitats de les roses i amb llibres encarats totalment a vendre's aquell dia i que potser la resta de l'any passaran ?desapercebuts. En un futur proper es podrà con?tinuar aquesta romàntica tradició si les condicions actuals empitjoren?

Juguen a la democràcia sense ser democràtes
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Què podem esperar dels polítics que fan servir la democràcia com a emblema de la seva necessitat? Almenys la posició de les poltrones haurien de materialitzar els coneixements del que pertoca fer, i no entrar al joc de paraules inconcretes. Aquesta assignatura tantes vegades suspesa reflecteix clarament el mínim nivell de capacitat per desenvolupar-la. No creuen que ja ha arribat el moment d'aprendre a escoltar i acceptar els diàlegs proposats per les necessitats de país?
Estan en un pla dialèctic confús, defensant només l'estatus del seu escó. Sembla, i de fet és, irrisòria l'actitud davant dels problemes seriosos que ens toca viure. La manca de comprensió per assolir un govern seriós i democràtic l'estan blindant per evitar el referèndum que tant mou la inquietud de Catalunya. Llavors, quin sistema hem de seguir com a norma si l'entesa del procés s'encalla amb l'enrocament inútil de moure les fitxes adients per cercar la via democràtica? És un veritable desgavell ideològic on només predomina la jugada del no, per quant el més senzill s'esdevé en actualitzar els decrets constitucionals que sí emparen l'exercici, només cal llegir-se els punts corresponents i sortir-ne de l'embull tan polèmic. Procurem, doncs, senyors, deixar d'amagar el cap sota l'ala i cerquem amb intel·ligència la dignitat de saber jugar seriosament amb els requisits nobles de la política democràtica com a instrument de convivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema