S'ha resolt el «Misteri de Castelló», un thriller que prometia, però que ha acabat de la manera més previsible: amb un govern entre ERC i CiU, liderat per Salvi Güell, majoritàriament votat pels «progres» del «tot això és nostre», que viuen al «centre històric», però àmpliament rebutjat pels habitants i electors (dues xifres ben dispars perquè la gran majoria dels habitants no estan donats d'alta al cens electoral) del «barri» més ric del poble -Empuriabrava- que contribueix amb quasi dues terceres parts al pressupost municipal i que es queixa que, mentre a Castelló s'il·luminen fins i tot els camins per a les cabres, la urbanització es va degradant per la manca d'inversió i sobretot d'iniciativa, unes deficiències que els republicans simbolitzen. Ara, caldrà veure quin càstig imposarà Güell als seus nous «socis» convergents, que l'han privat de tot un any de legislatura per lliurar-se al PP de Julià Genovès, l'últim representant del caciquisme polític a l'Empordà, i que han hagut d'expulsar del govern per insostenible. L'únic jugador «net» en tota aquesta «lluita per les cadires», ha estat Agustí Danès, un «demòcrata» que ha triat retornar la seva acta perquè, tot i estant d'acord que la solució adoptada és la més raonable, no enten com la futura exalcaldessa Assumpció Brossa negociava amb els republicans, mentre el seu encara soci de govern Josep M. Gallego sortia a Empordà TV lloant-la, convençut que continuarien governant junts en minoria.
Tampoc està passant pel seu millor moment l'altra alcaldessa de la badia, Montse Mindan, de Roses. El seu lloable intent de transmetre transparència mitjançant la seva compareixença «voluntària» davant la ciutadania per explicar el desgavell del cas Royal Marine II, que ha costat al municipi 2,2 milions d'euros per una llicència d'obres mal donada, ha quedat en un «intent» que quasi ha obert més preguntes de les que ha respost. El que molts rosincs no entenen és com pot continuar parlant de «divergència de criteris» o «injustícia» davant totes les sentències condemnatòries que hi ha hagut, especialment quan l'última d'elles posa fi a qualsevol divergència possible, perquè ha estat acceptada per l'Ajuntament com a «mal menor». I tampoc s'enten que les asseguradores dels tècnics municipals només cobreixin les seves pífies si es pot demostrar «dol, culpa o negligència greu». Si un autobús pateix un accident, els damnificats tenen dret a una indemnització, tant si ha estat provocat per una fallada mecànica del vehicle, com si ha estat per una errada innocent o culpable del conductor. Veurem què dona de si la comissió d'investigació.
