Cartes

26.04.2016 | 07:20

Perillós
pere quera serra. girona.
Avui he vist al diari la noticia d'un motorista que anava a 117 Km/hora pel pont de França. Fa temps que cada vegada que passo per aquest lloc, penso que un dia un cotxe que pot anar també a aquesta velocitat, o un camió o un bus pot sortir de la carretera passat el pont a l'esquerra i pot caure al cim del parquing del Mercadona i Ocine, on hi pot haver nens i persones que vénen de comprar o del cinema. Demano a les persones responsables que s'hi posi una tanca a tot el tros que està desprotegit, crec que és millor sempre preveure.

Picar ferro fred
àngela ferrer mató. girona.
És una dita catalana plena de saviesa com totes les que tenim i que es van perdent, jo les sé perquè la meva àvia se les sabia totes. L'actual govern, sigui en funcions o no, és talment com picar ferro fred, és a dir fer molta feina per no res. El cap d'aquest, jo diria desgovern, va rebreel nostre president amb cara somrient i amable, fins i tot va posar a la sala la bandera catalana entre l'espanyola i l'europea. Jo vaig pensar: Mira, per fi ha comprès que cal resoldre el problema català. Ha rebut el nostre president com a cap d'Estat! Il·lusa de mi! Sota un somriure mel·liflu tot va ser pura comèdia per part del senyor Rajoy. No va trigar a portar al Constitucional tres demandes més contra Catalunya, i ja en van 30! Ja sabíem que diria «no» al referèndum, però crec que tots esperàvem alguna concesió per pal·liar almenys algun de la gran quantitat de greuges que aquest personatge ens ha infligit. Algú pensa que es llegirà algun dels punts que el president li va portar? Ja deuen ser a una paperera del seu despatx. No entenc com es pot ser tan cabut. Cal tenir molta paciència i insistir, potser fins i tot el ferro fred a cops de martell es faci una mica manejable. Mai hem de perdre l'esperança, el senyor Puigdemont se les sap totes i sé que al final tot anirà una mica millor. La fe mou muntanyes, i espero que no ens falli aquesta última dita.

Un Sant Jordi un xic plujós
Lluís Torner i Callicó. Girona
La diada de Sant Jordi d'enguany, tot i que, malauradament, s'acomplí el vaticini dels homes del temps i féu una tarda grisa i plujosa, menys mal que el matí fou assolellat, i en escaure en dissabte -per a molts no laborable- els carrers i places del centre neuràlgic cultural ciutadà foren presos per una gernació que es movia atrafegada, entre les parades de roses i llibres, per donar compliment a una part de la tradició popular d'aquesta festa, el regal d'una flor a les nostres particulars princeses, i com a contrapartida, la rebuda d'una peça literària, per part d'elles.
Fins aquí hi ha qui hi veu un caràcter comercial -tot i que pocs- però la gran majoria hi veiem l'aspecte sentimental i generós.
Cal destacar, també, una altra vessant, tant o més important, la del sentiment de País, envers el lloc on, havent-hi nascut o no, vivim, ens el sentim nostre i n'estimem tot allò que li és inherent i tradicional.
Per alguns, d'un temps cap aquí, també hi ha un altre acte, que potser passa més desapercebut, però que s'ha fet important, la Missa de Sant Jordi. Comporta una barreja de sentiments: Religiosos, tradicionals i de País, i ens serveix per posar un bonic colofó a l'entranyable diada.
Per cert, l'acte comença amb un parlament, que relaciona la tradició popular amb la del sant, i va a càrrec d'un reconegut escriptor. Darrerament, el feia en Narcís-Jordi Aragó, reconegut personatge ciutadà, però enguany, per motius de salut, no l'hi ha estat possible, i l'ha substituït en Lluís Lucero, un nom que comença a sonar molt. Però el que instaurà aquesta tradició fou Mn. Jaume Reixach, quan era rector de l'església on té lloc la celebració. Avui ens ha vingut al pensament aquest mossèn pel trist afer en què es va veure involucrat fa un temps, que li ocasionà una mena de penalització, per part del Bisbat. A mesura, però, que va passant el temps , el tema ha quedat com tapat, sense treure'n l'aigua clara; i això, pensem, no és bo per a cap de les parts. Els dubtes, per al bé de tothom, cal aclarir-los al més aviat possible, les coses com més clares millor. Que ningú es molesti, però és una opinió manifestada per molts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema