Hi ha alguns enigmes per afegir als misteris de la humanitat. Dignes de compartir espai de tele de l'Íker Jiménez, amb l'home del sac, que terroritza als nens que dormen bressolats pel vent a l'hivern i les boires del nord; o el «chupacabras», així, com li diuen a l'Amèrica hispana, a la bèstia que ataca al bestiar i fa pensar en vampirs moderns.

Tenim, com a enigma, l'augment del vot del Partit Popular en les enquestes d'unes possibles eleccions. I entenguin-me, la gent que voti el partit que consideri més capacitat per governar. Faltaria més. Però sorprèn la fortalesa de la formació dirigida per un líder amb un carisma discret, com el president Rajoy. Unit a l'habitual desgast de govern, reforçat amb l'aparició d'escàndols a l'ombra del tresorer principal, senyor Bárcenas, i figures importants a Madrid. Amb la descomposició del partit a València, o la dimissió del ministre Soria, que en el seu mandat va laminar les energies alternatives. L'enigma és pot explicar per la manca d'un partit potent a la dreta dels populars. Vox gairebé no té presència mediàtica. Els autoanomenats partits nous, que a vegades fan accions velles o tenen idees de bomber tronat, abans tenien problemes per ser visualitzats a les enquestes, pel record de vot. En ser formacions recents, era difícil fixar l'afinitat de l'entrevistat. L'enigma segueix perquè Ciutadans, que es reivindica de centre, augmenta expectatives, sense afectar als populars. Pren terreny als socialistes? Sembla que populars i ciutadans tindran una campanya d'atacs ferotges i inacabables. Des del 2015, llegim enquestes en les quals els socialistes igualaven als populars; els primers són enganxats després per Podem; o la difícil aliança de Podem i Esquerra Unida, com alternativa de govern. Molts sondejos, vegin el cas català, s'han demostrat parcials, interessats o inexactes en unes eleccions que són un misteri.

L'enigma dels negocis que t'atenen amb poca educació. A vegades, trobes negocis en els quals la persona que t'atén, que és el propietari, posa mala cara, sembla que passi de tu o et perdona la vida quan decideixes gastar part dels teus diners en el local. Hi ha gent que se sorprèn quan el negoci tanca les portes poc després de ser inaugurat. També hi ha negocis de barri on encara funciona allò antic de si hi deixes d'anar, deixes de ser saludat. Amb la qual cosa, el client el perds per sempre.

Misteris, com el misteri de ser invisible a Girona. Quan un conegut passa per la vorera del costat, i fingeix que ets una mena d'ectoplasma, i per tant, no et veu. Tant pot significar que no et considera important, o et considera prou important per donar-te explicacions, cosa que no vol fer de cap manera. La vida és un misteri.