Cal procedir immediatament a constituir el Partit dels que n'Estem Farts ?-que es coneixerà com "els Farts" perquè la sigla PEF sona ecatològica-.

Els Farts estaria constituït per ciutadans fastiguejats amb la Banda dels Quatre: amb Iglesias, per buscar butaques ministerials per a les seves revolucionàries natges. Amb Rivera, per signar un pacte d'insuficient només per aparèixer com el més dialogant. Amb Sánchez, per voler-nos fer creure que creia possible el que sabia que era impossible. I amb Rajoy, per ser el voltor que espera que el camp s'ompli de cadàvers per menjar a plaer.

Davant de tanta perfídia, els Farts presentarien una candidatura amb un sol punt al programa: "som aquí perquè no hi tornin". I amb un únic compromís: facilitar els pactes de govern amb una actitud oberta, dialogant, transigent i positiva, però sense aspirar a cap càrrec.

Si els diputats dels Farts més els d'un altre partit sumessin majoria absoluta, es donaria suport al candidat d'aquesta formació. Si aquesta situació es donés amb més d'un partit, llavors es donaria suport al més votat pels ciutadans. I si es donés una situació semblant a l'actual, els Farts convocarien els millors experts internacionals en resolució de conflictes. L'autoritat moral de què es dotaria el procés faria indefugible la resolució adoptada.

Per als Farts estarien prohibides les línies vermelles, els principis inamovibles, les propostes irrenunciables i les paraulotes d'argot polític impronunciables. La campanya electoral es basaria en l'eslògan "n'estem farts", que poden subscriure cent de cada noranta-nou espanyols, i es realitzaria a través de les xarxes socials i tertúlies televisives per no gastar ni un euro. Per les poques despeses que hi pogués haver es recorreria al crowdfunding (en català, "passar la barretina") i a la venda de samarretes, adhesius i abraçades.

Després de formar-la majoria absoluta amb l'ajuda d'Els Farts, la primera llei seria una reforma del reglament per permetre la delegació de vot. Acte seguit els diputats dels Farts delegarien el vot en el portaveu del grup de govern, i tornarien a les seves tasques ordinàries. No cal dir que renunciarien als emoluments a favor d'institucions benèfiques.

I si Els Farts guanyen les eleccions? Es convocarien immediatament nous comicis, perquè estar-ne fart no és una bona base per governar en positiu. L'afartament és bo quan impulsa i exigeix, però quan mana deriva fàcilment en demagògia.