Hauríem de mirar molt enrere per trobar un període d'estabilitat com el que està vivint el Girona FC aquesta temporada. L'entitat ha passat moltes etapes al llindar de l'abisme. L'any de l'ascens a Segona A els futbolistes van jugar sense cobrar la majoria de les mensualitats. La segona temporada a la categoria (lliga 2009-10) el club podia haver desaparegut si Kiko Ratón no hagués transformat miraculosament el penal en el darrer minut del partit contra el Múrcia i no hagués aparegut aquell estiu l'empresari Josep Delgado per comprar la majoria d'accions; un Delgado que després es va convertir en un llast per a la supervivència de la societat, atès que la major part de la seva etapa com a propietari del club la va passar desaparegut amb una ordre de cerca i captura de la Fiscalia de Polònia. El malson es va acabar el mes de juny de l'any passat quan Josep Delgado, després d'unes eternes negociacions amb diferents compradors, va vendre la major part de les seves accions a dos empresaris francesos, en una complexa operació en què també van jugar el seu paper Pere Guardiola, Mediapro i el Manchester City. Des d'una ortodòxia local i de la tradició d'un club amb 86 anys d'història, hauria estat preferible que hagués quedat en mans de gironins, però el futbol actual és global i qualsevol inversor pot adquirir les accions. Gairebé un any després de l'entrada dels nous accionistes, el Girona FC ha canviat com un mitjó: estabilitat social, economia sanejada i un primer equip que s'ha consolidat com un dels grans a la Segona divisió A, categoria de la qual va estar absent durant mig segle (des del 1959 fins al 2008). Un escenari inimaginable que han pilotat amb eficàcia i discreció Delfí Geli (president) i Ignasi Mas-Bagà (director general).

Fa poc més d'un any, el Girona FC estava en concurs de creditors i la seva viabilitat era ombrívola. Ara té capacitat per pagar fins a l'any 2020 els 800.000 euros anuals del conveni de creditors o d'injectar 3,8 milions d'euros, a través d'un crèdit participatiu, per resoldre la situació de patrimoni net negatiu. També per reforçar aquelles posicions més febles de la plantilla, com va succeir en el mercat d'hivern. Un dels projectes més ambiciosos és la construcció d'una ciutat esportiva.

Els actuals gestors del Girona també han demostrat tenir el cap fred en els moments més delicats de l'actual temporada, sobretot quan, després d'un inici decebedor, per Nadal l'equip, amb només 19 punts, se salvava de les posicions de descens pel quocient general. La directiva no va qüestionar en cap moment el treball de Pablo Machín, un entrenador que ha demostrat sobradament la seva capacitat, primer salvant el Girona FC d'un descens que semblava irremeiable i l'any passat portant-lo al llindar de l'ascens a Primera, frustrat amb aquell maleït gol del Lugo en el temps de descompte. Equips de prestigi que també van començar malament la temporada, com Almeria, Mallorca o Valladolid, ja van pel tercer entrenador. I tots ells figuren a la classificació per darrere del Girona. La lliga entra ara en la seva recta final. El Girona té fermes opcions de lluitar altre cop per l'ascens, però, arribi o no, el que s'ha de valorar és la feina feta l'últim any per donar estabilitat a un club que no la tenia.