Cartes

02.05.2016 | 07:21

El 34% d´atur a l´Andalusia socialista
joan enric carreras mercader.
Bellcaire d´Empordà.
Avui he llegit a les xarxes socials que Andalusia suporta un 34% d´aturats gràcies al govern socialista i ells creuen que tornaran a gua­nyar, i jo crec que sí que guanyaran, atès que tenen un gran atur però no tenen cap misèria. En molts sectors, les «peonadas» d´ajut econòmic beneficien tots els membres d´una família, mentre d´aquests membres alguns fan «feines diverses». Conec el cas d´una empresa constructora de quinze treba­lla­dors i només en tenen legalitzats i assegurats quatre. Molts ajuntaments són realment rics en tenir molta massa forestal surera i treuen milions anuals d´aquest tema (el suro el tallen cada nou anys). Alguns d´aquests ajuntaments tenen un programa d´ajudes a la seva població i poden tenir el poble blanc i net mentre el gruix d´homes és al bar disfrutant de la rifeta i no cal que us comenti els ERO, que això ja passa passa de taca d´oli. Per la me­va feina conec bé la xarxa industrial i us puc assegurar que hi ha polígons industrials fets amb naus que mai han tingut cap activitat, atès que els van fer a base d´ajudes estatals amb l´excusa de donar activitat; concretament n´hi ha un a Algesires (totes les naus tancades i equipades amb ponts-grua) molt més gran que el que tenim a Riudellots de la Selva€ No tenen cap tipus de pol·lució, atès que no feinegen i les seves autovies estan buides de ­cotxes i per a més inri molts productes de consum que a Catalunya valen 10 allà valen 6. Us puc assegurar que si «oficialment» tenen un 34%, la realitat d´«inactivitat» és molt superior i el grau de pobresa és molt més elevat a Catalunya... Però Andalusia m´encanta per la simpatia de la seva gent, les morenasses, els seus «pescaditos fritos» a Triana, la ruta dels «pobles blancs» i el pernil de Jabugo... encantador poble de la Serrania. Si un dia no em trobeu ja sabeu on sóc.

Un terme molt confús, polièdric
i polisèmic
Josep M. Loste i Romero. portbou.
No diguis, no esmentis el terme «liberal» si realment et vols referir a un pensament neoconservador. Aquesta frase es troba, és en la línia, «ideològica» de la frase, molt esmentada en el món del cinema, «no diguis amor, si, simplement, és sexe». Sense cap mena de dubte, el terme «liberal», encara més en el segle XXI que no pas en el segle XX, és molt polièdric i polisèmic. De tota manera, el vocable «liberal» es fa servir, massa vegades, de coartada perfecta per justificar que se´ns pugui aplicar a tots una mena de «llei de l´embut global», molt antisocial i que pretén justificar els paradisos fiscals. Per altra banda, cert pensament que es diu liberal, però, de fet, és neoconsevador, intenta amagar que és profundament uniformitzador, és a dir, molt anticatalà. Cal tenir molt present que el pensament neoconsevador ho controla tot d´una forma gairebé absoluta. A més, és «cosí-germà» del reaccionari pensament neofeixista, que actualment està amenaçant Europa amb un retorn a uns paràmetres ultraconservadors d´abans de la Revolució Francesa de 1789. Molt de compte en com fem servir la màgica paraula «liberal».

ArtsLibris
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí.
Un any més, i per setena ocasió, s´ha celebrat ArtsLibris, la Fira Internacional de l´Edició Contemporània. Al final de la Rambla de Barcelona, a l´edifici d´Arts Santa Mònica, hi havia els expositors que mostraven els llibres d´art. Editorials, artistes, tallers de gravat, escoles d´art, galeries, centres d´art, artistes, publicacions... cadascú hi exposava tot de llibres molt espe­cials. Alguns d´ells eren exemplars únics, ja que eren llibres d´artista. Amb uns guants que et deixaven per conservar aquestes petites joies, podíem anar passant les pàgines i gaudint de les imatges i la literatura.
També hi ha hagut tallers d´enquadernació i d´estampació. El món que envolta el llibre és molt ampli i està format per molts especialistes per a cada fase de la seva creació. També hi ha hagut espais de discussió i d´intercanvi d´idees, molts de compartits amb el públic que s´hi volia adherir.
És d´agrair que en un món on quasi tot es fa de forma industrial aplicant-hi la tecnologia, hi hagi qui encara conservi les formes artesanals com aquesta a l´hora de fer un llibre. Els qui hem fet paper de forma artesanal prou sabem que si després s´empra per fer un llibre d´artista, el llibre guanya un valor especial.
Els qui, a més, hem après d´enquadernar llibres també sabem que cada exemplar té llavors un valor únic afegit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema