Cartes

de Salt

ROSA PADROSA PARDO. SALT.

Sr. Jaume Torramadé, els saltencs defensors de les causes justes li desitgem molta sort en el resultat d'aquest judici.

El vodevil que li han muntat aquestes defensores de la virtut i la decència li ho està posant molt difícil. No es pot comprendre com hi ha persones que per aconseguir els seus propòsits poden destruir d'aquesta manera la dignitat i la vida de la gent.

Esperem que aquestes senyores reflexionin i siguin conscients del mal irreparable que li estan fent.

Confiem que el jutge tingui la saviesa i claredat necessaris per resoldre encertadament el veredicte de tot aquest embolic.

Atenea

domènec valls masip. girona.

Amb gran sorpresa, he rebut un guardó, petit, però important per a mi i els meus. A la cel·la on estic tancat amb la meva família des de fa 30 anys hi ha arribat un colomet amb una branqueta al bec. Darrere dels barrots, ha arribat un alè d'aire fresc, una espurna d'esperança.

Com quan als quinze anys va arribar el petit guardó que guanyava una meva «Carta d'un fill a sa mare», que pel Dia de la Mare van rebre les mares de Huelva. Com quan als vint anys va arribar el petit guardó del premi Nicolau Primitiu dels Jocs Florals de València.

Ara m'arriba l'Atenea, antiga patrona (deessa) de la inspiració, la intel·ligència, la justiciaÉ

La fi dels nostres botxins és properaÉ perquè també és la patrona de la Victòria, d'Atenes i de la Democràcia.

No patiu, pares

héctor martínez romero.

Ara farà gairebé quatre anys que empès per la confiança d'un molt bon amic i per la situació de crisi que patíem al país, vaig decidir canviar una enginyeria per dedicar-me al món de l'educació i el lleure educatiu. Avui amb aquell amic hem fet un pas més, hem aconseguit una fita a la qual feia setmanes que anàvem al darrere i, la veritat, el futur s'aproxima incert però engrescador.

Sovint, sobretot el meu pare, em recorda que «ja tenim una edat» i que no «seràs sempre monitor, no?». La mare, per la seva banda, es qüestiona quina és la meva feina i, a vegades, en deixa anar alguna de «però... realment què hi fas?». Em costa d'explicar-los-ho.

Tanmateix, els convidaria a anar a veure el documental que ahir feien al Museu del Cinema, Chante ton bac d'abord, on uns joves francesos havien de triar el seu recorregut acadèmic una vegada acabaven el batxillerat francès i havien de fer front amb les seves pròpies pors i les dels seus pares. Molt recomanable. L'època de l'institut em queda, certament i malaurada, un pèl lluny però ells saben que la recordo amb molta alegria.

Pare, desconec si m'hi dedicaré eternament. Mare, no tinc clar que els companys de feina sàpiguen tampoc quin és el meu paper. Tot i així, i sobretot perquè qui em va empènyer a tot és un gran amic (per dues lletres que no esdevé germà meu i consegüentment, fill vostre!), vull que sapigueu que gaudeixo moltíssim mirant d'ensenyar valors i procurant transmetre allò que, amb molta certesa, vosaltres també vau ensenyar-me a mi amb anterioritat i perquè dia a dia sóc jo qui acaba aprenent coses noves.

L'adéu de Chacón

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE. GRANOLLERS.

El primer secretari dels socialistes catalans va rebre telefònicament de Carme Chacón la renúncia voluntària de ser candidata per al PSC el proper dia 26 de juny, acte que dóna sentit a la democràcia i que crec que en política hauria d'ésser així sempre, adéus i benvingudes voluntàries sabent plegar amb elegància i entrar amb prudència.

La política és sempre i arreu un negoci volàtil i també el resultat d'una tendència.

La nova cara del PSC li toca ara a Meritxell Batet, estreta col·laboradora de Pedro Sánchez i molt influent a la seu de Ferraz, malgrat ser catalana.