Alarmades pel creixent nombre de guerrers d'Al·là que està sorgint al seu territori, les autoritats franceses crearan centres de desintoxicació per a terroristes. Els ionquis d'aigua beneïda -o qui pugui caure en el vici- seran tractats en Centres de Ciutadania i Reinserció per evitar que facin el salt a Síria i després tornin a posar bombes a Europa.

Igual que Alcohòlics Anònims o qualsevol altra organització dedicada a tractar les toxicomanies, aquests centres de l'Estat han de tenir exaddictes penedits. Al costat d'educadors, psicòlegs i treballadors socials, ells s'encarregaran d'explicar la seva desgra?cia?da experiència als joves susceptibles de ser temptats per la droga de la gihad. No és segur que es presentin amb la frase ritual: «Hola, em dic tal i sóc gihadista»; pe?rò per aquí va la cosa.

Només en un país que va il·luminar a Des?cartes, va entronitzar la raó i va procla?mar els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat podia néixer una idea com aquesta. És cert que Marx havia titllat ja a la religió d'opi del poble; però el Govern de Fran?ça va una mica més lluny en aquesta apreciació.

Advoca a favor d'aquestes mesures la da??da que la religió -tant se val si una o altra- hagi estat una de les principals causes de mortaldat al llarg de la Història, en directa competència amb la pesta, els feixismes i els comunismes. Des dels temps de Saladí i les Croades, la xifra de morts en nom de Déu (i després de la Pàtria) assoleix proporcions difícils de numerar.

Tot té els seus entrebancs, és clar. Els centres de «reinserció» francesos evoquen records més aviat ombrívols com el dels gulags en què la Unió Soviètica «reeducava» als dissidents del règim. O les granges en què Fidel Castro recloïa als gais amb l'extraordinària pretensió de convertir-los a l'hetero?sexualitat. Els més recalcitrants eren enviats directament a hospitals psiquiàtrics, en la creença que només un boig podia rebutjar els avantatges del socia?lis?me científic i, més encara que això, enfron?tar-se al poder omnímode de l'Estat.

El propòsit, però, és d'allò més raonable en el cas del Govern francès. Es tractaria d'educar els abduïts per la jihad en els principis republicans de llibertat, igualtat i tolerància que permeten viure tan ricament als ciutadans de les democràcies aburgesades.

De fet, els dirigents de la República van prohibir fa ja anys a França l'exhibició «ostensible» de símbols o peces religioses en els seus col·legis, sota el principi que cadascú és lliure de creure o no creure; però no d'imposar la seva fe als altres. Menys encara si aquest proselitisme es fa per mitjà de bombes i trets de kalaixnikov, naturalment.

Ara han anat un pas més enllà en crear aquests centres de prevenció i desintoxicació de terroristes. La idea consisteix a evitar als menjaciris una possible sobredosi de dogma que els porti -en casos extrems- a ruixar les terrasses i discoteques de París o de Brussel·les amb una pluja de bales, en la creença que es tracta d'aigua beneïda contra el infidel.

No és segur que la fórmula hagi de funcio?nar, atès el caràcter especial d'aquests ionquis de la Goma Déu: tan diferents als de la xeringa. Però almenys a França ho estan intentant.