el físic Frank Koppens, investigador ICREA de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en el discurs posterior a rebre el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove, va dir que els astrofísics van plantejar-se arribar a la lluna no pas perquè creien que era fàcil, sinó perquè era difícil. I així són molts dels científics. Es plantegen reptes tan difícils que poden semblar inabastables. Sovint ho són i per això el fracàs forma part de la seva feina, però quan ho abasten la sensació d'haver contribuït a fer avançar el món és tan plaent que no deu existir droga que ho pugui igualar. I és que sí, la recerca causa addicció. Valen la pena tots els fracassos del món només per la idea d'assolir l'impossible. Koppens investiga el grafè, un material que fa uns anys era inconcebible i aviat estarà arreu.
El metge Manel Esteller, investigador ICREA de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que va rebre el principal guardó dels Premis Nacionals de Recerca i que ha centrat la seva recerca en l'epigenètica del càncer, va dir que amb la seva feina esperava fer més felices les persones. Ell, que investiga els fenòmens bioquímics que modifiquen els gens, és conscient del que el president Puigdemont va revelar en lliurar-li el premi: «Darrere dels premiats d'avui, hi ha recerques que ens canviaran la vida». Era la conversa que acabava de sentir entre els consellers Baiget i Serret (el conseller Comín també hi era). Va seguir: volem que Catalunya formi part dels països que ajuden a canviar el món i que, per tant, Catalonia means research. És un repte dificilíssim, tant o més que el grafè o l'epigenètica, però invocaré Mandela: «Tot sembla impossible fins que es fa».
